Cercador
Lluna plena
Un relat de: CONXA MORAA la lluna
lluna rodona
li voldria fer jo
una cançó.
Que parlés de somnis
i d´il-lusió,
que parlés d´amor,
de promeses donades
a la seva claror.
De la llum platejada,
del seu candor,
de llegendes antigues
que cantaven els trovadors.
I voldria ser jo trovador
i cantar mil histories
de llunes rodones,blanques,
platejades,
plenes de llum d´amor.
Comentaris
-
Volia dir "llum d'amor"[Ofensiu]Mercè Bellfort | 11-03-2010
Veus com la lluna hipnotitza? Ja no sé el que em dic!
Mercè -
Lluna d'amor![Ofensiu]Mercè Bellfort | 11-03-2010 | Valoració: 10
Aquestes paraules són les que tanquen el teu poema deliciós tot fent un homenatge a la lluna, aquesta lluna plena que ens deixa a tots com hipnotitzats i ens aporta infinitat de sensacions. M'ha agradat molt!
Endavant amb els teus relats, Conxa i gràcies pel teu comentari.
Una abraçada.
Mercè