Lluna plena

Un relat de: CONXA MORA

A la lluna
lluna rodona
li voldria fer jo
una cançó.
Que parlés de somnis
i d´il-lusió,
que parlés d´amor,
de promeses donades
a la seva claror.
De la llum platejada,
del seu candor,
de llegendes antigues
que cantaven els trovadors.
I voldria ser jo trovador
i cantar mil histories
de llunes rodones,blanques,
platejades,
plenes de llum d´amor.

Comentaris

  • Volia dir "llum d'amor"[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-03-2010

    Veus com la lluna hipnotitza? Ja no sé el que em dic!

    Mercè

  • Lluna d'amor![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-03-2010 | Valoració: 10

    Aquestes paraules són les que tanquen el teu poema deliciós tot fent un homenatge a la lluna, aquesta lluna plena que ens deixa a tots com hipnotitzats i ens aporta infinitat de sensacions. M'ha agradat molt!
    Endavant amb els teus relats, Conxa i gràcies pel teu comentari.
    Una abraçada.

    Mercè

l´Autor

CONXA MORA

7 Relats

12 Comentaris

5033 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00