Potser

M´atrau, la foscor,el silenci,l´olor....
Sento la invitació a una pau eterna... la promesa de l´oblid
l´ingravidesa,etern descans...
Deixar enrera un pes que m´ofega...
Promeses irreals... tot segueix amb la rutina del cada dia, l´ofec de cordes de paper m´envolten el coll..
Ja no queden somnis,ni futur,ni passat,si cal....
Res es rés, no hi ha avui o demá....
Hores van passat amb remors de melangia....
cecant la pau,cercant la pau....