Barca vella

Barca vella
vora la mar
trencada i trista
llençada en un racó:
mires la mar amb melangia
i et vas podrint
de mica en mica...
La remor de les ones
la salabror de la mar
et fan recordar...
Anaves damunt la mar
i les ones platejades
et feien de catifa.
El sol feia brillar
la teva quilla
i els peixos
volaven al teu entorn...
Sempre eres a punt
per anar a la mar...
dia o nit
fes vent o pluja.
Pero ara barca trista
tan sols et resten
els teus records
i la mar...
La gran mar estimada
que mai t´oblidará.