LLums de neó

Tornant cap a casa després d'un dia laborable, retocant el final d'un poema, algú m'ha lliurat un prospecte de propaganda, una empresa de telefonia. Tot seguit quan em dirigia cap a l'estació, algú m'ha tornat a donar un altre fulletó, en aquest cas es tractava d'un curs d'anglès per correspondència. Pujant per les escales automàtiques, he estat mirant els plafons que hi ha al llarg de tota l'escala, que penjats estratègicament, queden a l'alçada dels ulls.

Camí de casa m'he creuat amb uns camions que porten lones publicitàries a les seves carrosseries, cotxes pintats amb logotips d'empreses, anuncis per tot arreu de tots els productes possibles. Just abans d'obrir la porta de casa, he vist la bústia plena de correu comercial. Truquen al telèfon, és una dona que fa enquestes i estudis de mercat .

Arriba la nit. Per fi em puc relaxar i posar-me a observar el cel i les estrelles. Ara sóc lliure. Puc delectar-me, només estem jo i les estrelles. Em deixo un petit detall. Les llums de neó que anuncien el festival d'estrelles de la setmana vinent. Però bé, només és això, gairebé sóc lliure, només això, un festival d'estrelles patrocinades per una beguda refrescant. No és res més. No és res comparat amb la resta del dia. Sóc gairebé lliure!

Som resultat del destí i de la lliure interpretació dels somnis.