L'home que venia llibres al tren (Capítol III i últim)

Un relat de: Sibil·la de Fortià

Sap?. Amb el temps, es va convertir en una llegenda. L'home que venia llibres en el tren que va a Portbou era tota una institució de la RENFE. No es movia gaire. Tres o quatre viatgers en un trajecte. I només els caps de setmana. Però, això sí, quasi sempre els convencia. Sortien tots amb el somriure als llavis. Fins i tot els que encara no havien descobert el plaer de la lectura. Compraven llibres per als seus amics. Aquells llibres que mai haurien comprat en una llibreria, que no eren ni tan sols bons. Un bon regal, els deia, no se'n penedirà. I no se'n penedien. Explicaven històries aquells llibres, històries bones... encara que no estiguessin ben escrites.
De gent com vostè, que van darrera la llegenda, sempre me'n trobo. No sé com, però la història de l'home que venia llibres al tren ha transcendit d'una manera que ens sorprèn a nosaltres mateixos, als revisors, que l'apreciàvem. Es passejava amatent, amunt i avall, amb elegància. I escollia la seva víctima amb deteniment. Sí, jo el vaig conèixer. No ho sé, potser eren aquells ulls que tenien l'habilitat de copsar una mirada. Sempre ho encertava, sap?. Mai se n'anava amb les mans buides. Un llibre, dos... i una conversa. Sempre una conversa. N'hi ha que diuen que de cada conversa en treia una nova història. Potser sí....
Que què se n'ha fet?. Bona pregunta... Segons alguns, amb els anys, tip de pelar patates, es va presentar a oposicions per revisor i les va treure. Va aprofitar els coneixements apresos al seu "canal de difusió", que deia ell. Sempre observava... És un història no comprovada, tanmateix. Jo, almenys, no en puc donar fe de la seva veracitat. Que podria haver estat destinat a una altra línia?. Sí, no ho dubto. Només que... no me l'imagino, sap? picant bitllets.
De l'Helena?. De la noia de la història que li acabo de deixar, vol dir?. Que què se n'ha fet?. Ni idea. N'hi ha que diuen que aquest relat, mal escrit com tots els altres, l'Eudald Fontana el va donar a la línia Barcelona-Portbou, com un record del seu pas. Per als turistes. Per a la gent com vostè. I que l'Helena, simplement no existeix. La gent que explica històries no sol viure'n gaires a la seva pròpia pell, sap?. Déu dóna faves a qui no té queixals, que deia la meva àvia.
En fi, l'haig de deixar.
- El bitllet, si us plau.


Comentaris

  • perfecte[Ofensiu]
    Shu Hua | 05-10-2004 | Valoració: 10

    un final sorprenent ( tota l'estona ens has estat regalant sorpreses) i molt ben enllaçat. m'agrada.
    Ah! I m'apunto la idea de vendre els llibres al tren. No sé si m'atreviria, però és una idea.

    Una abraçada,
    Glòria

  • Hola Sibil·la![Ofensiu]

    T'escric de nou aquí perquè sembla que t'hagis perdut. Estic impacient per tornar a llegir algun altre relat de l'estil de L'home que venia llibres al tren. Vinga, fins aviat, espero
    Una abraçada,

    Vicenç

  • Gràcies[Ofensiu]

    Gràcies per els comentaris, Vicenç i Perdix!. M'ha agradat conèixer les vostres opinions i saber que el final de la història no us ha decebut.

  • Ah, i com no podia ser d'altra manera[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 18-08-2004 | Valoració: 10

    ... (és q veig q me n'havia oblidat)

  • M'has agafat x sorpresa[Ofensiu]

    Quan he vist (Capítol III i últim) m'ha sorprès. Pensava que la història seria llarga. I quan he vist que el "temps aproximat de lectura" d'aquest epíleg era dos minuts, he pensat que potser te l'havies volgut treure de sobre.
    La veritat és que m'ha agradat el final. Sens dubte no me l'esperava. I pots suposar tantes coses... La primera que m'ha vingut al cap és que aquest revisor tampoc viu gaires aventures ;-)
    Llegit tot el text, descarto els dubtes que t'havia -potser innecessàriament- escrit al començament. Ni li sobra ni li falta res. El relat està perfecte així. M'ha agradat i espero seguir llegint les històries tan humanes i tan properes que has demostrat dominar molt bé. Sincerament, enhorabona.

    PD: veig que el tema de les subordinades ha donat joc! No sé que t'havia dit exactament en anteriors comentaris, però suposo que l'important és no abusar de les salses. Per anar bé, de cap.

  • pèrdix | 18-08-2004 | Valoració: 9

    Molt bó el gir que has donat a la història en aquest capítol final.

    A mi, en general , els textos amb frases breus i profusió de punts no m'acaben de fer el pes, trobo que trenquen el ritme. Però tu aconsegueixes mantenir-lo i fer un text de qualitat...

    Després d'aquesta docta i pedant opinió d'un paio que a dures penes sap que és una oració subordinada, vull dir-te que no estic gens d'acord amb les opinions del revisor.

    apa, fins el proper relat.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: