L'home que venia llibres al tren (Capítol III i últim)

Sap?. Amb el temps, es va convertir en una llegenda. L'home que venia llibres en el tren que va a Portbou era tota una institució de la RENFE. No es movia gaire. Tres o quatre viatgers en un trajecte. I només els caps de setmana. Però, això sí, quasi sempre els convencia. Sortien tots amb el somriure als llavis. Fins i tot els que encara no havien descobert el plaer de la lectura. Compraven llibres per als seus amics. Aquells llibres que mai haurien comprat en una llibreria, que no eren ni tan sols bons. Un bon regal, els deia, no se'n penedirà. I no se'n penedien. Explicaven històries aquells llibres, històries bones... encara que no estiguessin ben escrites.
De gent com vostè, que van darrera la llegenda, sempre me'n trobo. No sé com, però la història de l'home que venia llibres al tren ha transcendit d'una manera que ens sorprèn a nosaltres mateixos, als revisors, que l'apreciàvem. Es passejava amatent, amunt i avall, amb elegància. I escollia la seva víctima amb deteniment. Sí, jo el vaig conèixer. No ho sé, potser eren aquells ulls que tenien l'habilitat de copsar una mirada. Sempre ho encertava, sap?. Mai se n'anava amb les mans buides. Un llibre, dos... i una conversa. Sempre una conversa. N'hi ha que diuen que de cada conversa en treia una nova història. Potser sí....
Que què se n'ha fet?. Bona pregunta... Segons alguns, amb els anys, tip de pelar patates, es va presentar a oposicions per revisor i les va treure. Va aprofitar els coneixements apresos al seu "canal de difusió", que deia ell. Sempre observava... És un història no comprovada, tanmateix. Jo, almenys, no en puc donar fe de la seva veracitat. Que podria haver estat destinat a una altra línia?. Sí, no ho dubto. Només que... no me l'imagino, sap? picant bitllets.
De l'Helena?. De la noia de la història que li acabo de deixar, vol dir?. Que què se n'ha fet?. Ni idea. N'hi ha que diuen que aquest relat, mal escrit com tots els altres, l'Eudald Fontana el va donar a la línia Barcelona-Portbou, com un record del seu pas. Per als turistes. Per a la gent com vostè. I que l'Helena, simplement no existeix. La gent que explica històries no sol viure'n gaires a la seva pròpia pell, sap?. Déu dóna faves a qui no té queixals, que deia la meva àvia.
En fi, l'haig de deixar.
- El bitllet, si us plau.