L'home no decebedor

Un relat de: Cagalló

Hi havia una vegada un home no decebedor. Se sentia l'únic home no decebedor del món. Es trobava sol, decebut amb tota la resta d'homes del planeta. La gent feia coses que el decebien a tothora i no se'n sabia avenir. Un dia va decidir anar a voltar per trobar algú que fos com ell. Va trepitjar camps i muntanyes, va passar per rius i mars. Allà on anava preguntava a qui es trobava pel camí: 'Coneixeu algun home que no sigui decebedor?' Però sempre rebia la mateixa resposta negativa. Va tornar cap a casa, decebut per la recerca infructuosa, i va caure en una llarga nit de letàrgia.

Quan era jove encara pensava que trobaria homes al món que no en fossin. Confiava un cop i un altre en homes que resultaven ser diferents de com s'havia imaginat. I cada vegada la seva decepció es feia més gran i més gran i més gran. Fins al punt que havia desaparegut definitivament el bri d'esperança del fons del seu cor. Un dia van trucar a la porta. Cansat i amb la mirada perduda, la va obrir i va aparèixer un home igual de cansat i perdut de la vida que li va preguntar: 'Coneixeu algun home que no sigui decebedor?' I l'home no decebedor va respondre que no.

Comentaris

  • Molt bé[Ofensiu]
    llacuna | 07-07-2008

    Ànims a aquest home i la seva recerca! Pobres homes i dones que som imperfectes! I que ens sentim tant sols quan volem algú com nosaltres, potser hem d'admetre que tots som diferents i entendre que això no ens pot decebre :)

    Petons,

    llacuna

  • Hi ha dones no decebedores?[Ofensiu]
    Neirol | 07-07-2008 | Valoració: 10

    Ets increïble. Em fas molta enveja. Escrius tan bé!
    Felicitats

  • Potser si...[Ofensiu]
    Aina_R | 07-07-2008 | Valoració: 8

    ... que acostumats a tanta decepció, quan es troben no es reconeixen, perquè no esperen trobar algú que no els decebi.

    M'ha agradat, i la veritat és que ha aparegut en un moment concret que també pensava que tots els homes són decebedors, potser doncs hi ha esperança de trobar un home no decebedor per a mi...

    Una abraçada, i benvingut a relats en català, espero seguir llegint més textos teus, i si bé potser no tots coincidiran amb el meu moment oportú de la vida (com aquest, que sense saber-ho l'has ben encertat) segur que em faran reflexionar.

    :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: