La petita pàtina

Un relat de: Cagalló

Hi havia una vegada una pàtina en una paret blanca de vori. Era petiteta. Ens hi podríem referir, si voleu, com a 'la petita pàtina'. Era negra i verdosenca. S'assemblava a una piga. No es movia, només s'engrandia; al mateix ritme que s'empetiteix el baf d'una respiració en un vidre. L'avanç de la pàtina per la paret era inexorable. S'anava estenent i estenent. No tenia aturador. Fagocitava la blancor de la paret sense miraments. Una paret d'una habitació sense portes ni finestres. La petita pàtina s'havia fet gran, havia passat l'adolescència patinesca. Ara, l'habitació era més negra que blanca. En poc temps, irremeiablement, ho seria del tot.

Ja ho era, tot fosc, tot pàtina. No, la pàtina ja no hi era.

Comentaris

  • Visual [Ofensiu]
    angie | 12-07-2008

    Una mena de reflexió aquest relat teu. No està gens malament.
    La teva intervenció al repte m'ha dut fins aquí. Hoooooola i benvingut!. Els reptes són un bon exercici (jo he estat un temps sense participar-hi i ara hi torno). Ens trobem pel fòrum!

    "I la pàtina esclatà
    i la foscor s'escampà arreu,
    tornant negre fins el blanc de la innocència"

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: