Cercador
L'escriptor
Un relat de: Txar Lee- Compartir:
Es diu que abans d'inundar de lletres els papers, es va desmotivar per complet i pensà en un altre repte que fóra més captivador que aquest. Així fou com l'escriptor amb un futur més que prometedor abandonava el bolígraf, tancava el seu bloc abans de plasmar el que haguera estat el títol del seu primer relat i eixia de casa, prest, amb la motxilla a coll, i després d'haver arribat a la conclusió que el seu nou objectiu s'encaminaria a cercar l'horitzó en direcció cap a l'infinit.
Com tantes altres vegades, s'intentava convèncer que a l'igual com qualsevol altre camí, aquest també seria llarg, seria dur i seria el definitiu, ja que cap més abandó estava permés. Sabia que veuria el desconcert als ulls de la ciutadania, cansats de tants anys sense veure més enllà de la banalitat, i intuïa que les primeres gotes de fred intentarien frenar el seu impuls enèrgic i encara jovial. D'altra banda, també era conscient que amb prou feines mostrava constància en els seus afers i l'exemple d'aquell mateix matí així li ho demostrava.
El temps apressava, i sense cap dilació, es va sorprendre imprimint més i més velocitat a les seues passes, pesadament lleugeres i cada vegada menys fosques. Avançava seguint el fil celestial, en direcció ferma, arraconant els seus escrúpols i degustant l'oreig de la llibertat, corria arrapant els núvols, desgranant la ment i fugia entre salts, quasi volant, mentre cridava al vent amb una veu càlida i poderosa. Allà ell, submís en una felicitat onírica però amb un gran sabor a realitat, vet a qui que no comptava amb el fet que, per defalliment després de tants quilòmetres, al recolzar el pes del seu cos sobre els genolls, tindria l'opció de girar la vista en l'altra direcció i adonar-se del creixent camí que encara l'hi quedava horitzó enllà.
Com tantes altres vegades, s'intentava convèncer que a l'igual com qualsevol altre camí, aquest també seria llarg, seria dur i seria el definitiu, ja que cap més abandó estava permés. Sabia que veuria el desconcert als ulls de la ciutadania, cansats de tants anys sense veure més enllà de la banalitat, i intuïa que les primeres gotes de fred intentarien frenar el seu impuls enèrgic i encara jovial. D'altra banda, també era conscient que amb prou feines mostrava constància en els seus afers i l'exemple d'aquell mateix matí així li ho demostrava.
El temps apressava, i sense cap dilació, es va sorprendre imprimint més i més velocitat a les seues passes, pesadament lleugeres i cada vegada menys fosques. Avançava seguint el fil celestial, en direcció ferma, arraconant els seus escrúpols i degustant l'oreig de la llibertat, corria arrapant els núvols, desgranant la ment i fugia entre salts, quasi volant, mentre cridava al vent amb una veu càlida i poderosa. Allà ell, submís en una felicitat onírica però amb un gran sabor a realitat, vet a qui que no comptava amb el fet que, per defalliment després de tants quilòmetres, al recolzar el pes del seu cos sobre els genolls, tindria l'opció de girar la vista en l'altra direcció i adonar-se del creixent camí que encara l'hi quedava horitzó enllà.
