A reveure

Un relat de: Txar Lee
Des que va morir la seua mare, la visió que tenia sobre la mort va canviar notòriament; l'acceptava de bon grat, encara que de vegades li costava entendre que aquell punt de vista no era, ni tenia per què ser, generalitzat ni generalitzable.

Els anys havien passat i allà es trobava ell, en aquell precís instant i en aquell precís lloc, analitzant com els seus coneixements i les seues experiències es dissolien entre els seus temors, meditant com la seua soledat reclamava la presència dels qui tant havia estimat, i observant, des d'on tantes nits havia assaborit tanta joia, com el seu organisme havia dit prou. Era el moment crucial, el de la incomprensió i la incertesa. La gran por humana. Ho sabia i ho tenia clar. Visualitzà el transcurs de la seua existència i encetà el viatge, un present, va entendre, li era otorgat, en aquell precís instant i en aquell precís lloc, pel fet d'haver estat viu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer