La seua habitació

Un relat de: Txar Lee
Sempre que tenia oportunitat de pensar i comparar, pensava i comparava. En aquesta ocasió, però, reflexionava sobre les relacions interpersonals després que el fet d’obrir el calaix dels calcetins, l'haguera ajudat a adonar-se: ens assemblem més del que sembla. I és que amb tanta varietat com hi ha allà dins, són pocs els que continuen el seu camí junt amb el mitjó de la seua vida. Altres, en canvi, s'aborreixen ràpidament del concubinat i una setmana la passen plegats amb una parella i a l'altra han canviat d'acompanyant. També hi ha els fidels, els solitaris o, simplement, els més romàntics, els quals esperen una mitja taronja que estiga disposada a fer uns bonics passejos el dia menys esperat. Igualment hi ha els últims en arribar, els més comfortables i sofisticats. I aquells que es coneixen de pam a pam cada racó del calaix. I els estranys, els diferents. I també els mutilats, segregats pel fet de ser diferents i esperant, que algun dia, els siguen cosides les ferides d'una guerra que ha durat molts anys.

Ara passava de llarg. L'armari dels vestits...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer