L'ENCÀRREC DEL MARQUÈS

Un relat de: Ossian
L’encàrrec del marquès

L’escultor, un home fornit i encara jove, es movia nerviós per l’ estudi. Aquell matí esperava la visita del marquès. Pel poc que en sabia, a més de que era immensament ric, s’imaginava una visita plena de retrets a la feina que havien fet i suggeriments que no li vindria gens de gust d’acontentar. Tot el que li havia explicat la marquesa, durant les hores que va haver de posar fent de model, l’inquietava i l’intrigava, sempre deixava les frases incompletes, com si les acabés en punts suspensius i li deixés triar el final a ell. Aquelles incerteses sobre passions il·limitades, nits inesgotables, plaers turmentosos, amants excepcionals i tota mena de depravacions se li acumulaven al cervell i no el deixaven treballar amb la tranquil·litat que li hauria agradat. Allò i la presència, entre angelical i demoníaca, de la marquesa nua que esvalotava als seus ajudants tampoc no ajudaven a que la feina avancés al ritme que tots haurien desitjat. L’ambivalència de sentiments amb que es topava constantment l’escultor el destarotaven: per una banda volia acabar l’encàrrec i per l’altra no volia separar-se de la deessa que estava immortalitzant.

El marquès arribà acompanyat de la seva dona, saludà l’escultor que no parava de suar, ignorà els oficials i els ajudants i recorregué amb displicència, entre els blocs de pedra, l’estudi. Passà els dits acuradament per l’escultura de marbre que ja estava polida i s’entretingué davant l’imatge de la marquesa en bronze. Preguntà pel giny de fusta amb agulles i serjants.
-És un invent meu, senyor, jo n’hi dic la màquina de treure punts, consisteix...
Amb un gest, el marquès en va tenir prou per acabar amb les explicacions.
-Quan acabeu de deïficar la meva dona us faré un altre encàrrec.
Marxà amb la rapidesa de qui vol allunyar-se de la pols que allà hi regnava o amb la urgència d’assaborir la divinitat que el seguí amb promptitud.

Comentaris

  • Deïficació...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-12-2018 | Valoració: 9

    Bon encàrrece que va fer el senyor Marquès. Un relat molt cuiriós i molt entretingut, en el qual es nota un tant l'erotisme sobre l'escultura que estava fent i amb molta suavitat per al tacte.
    M'ha agradat molt, Ossian.
    Una salutació cordial.
    Perla de Vellut

  • Entre dits[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-12-2018

    Uiiiiiiiiiii
    Ossian, mestre dels relats inquietants, no sé si podré continuar llegint aquesta saga del marquès. De moment, ho faig amb una mà davant de la cara, això sí, amb els dits una mica entreoberts per poder-los tancar ràpidament, com una persiana, així que passi el que encara no passa però que tard o d'hora arribarà.
    O ens sorprendràs amb un final dolç i feliç i haurà resultat que tenim tots unes ments perverses i recaragolades?

  • Interessant[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-12-2018

    En la meva opinió, està molt ben escrit, encara que al final em falta una mica més de “conclusió”. Tota l’acció i les descripcions van creant una expectativa que després no acaba de sorgir. Em passa pel cap que no sigui el Marquès de Sade i que la màquina de l’escultor s’hagi de fer servir per alguna cosa més... Però no sé si això és el meu cervell malalt hahaha.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: