Laura

Un relat de: txisky
Mentre passejo al meu gos la veig, una noia de cabells llargs asseguda al banc. Vambes i texans negres, duu una samarreta de Metallica on hi ha el dibuix de Iustitia. And Justice For All, hi posa. El meu gos s’hi acosta. Ella l’acaricia i ell es deixa fer, agraït per les carantoines.
—Quin quisso més manyac! Com es diu?
—Fiódor.
—Fiódor? Quin nom més estrany per a un gos, no?
—Bé, és un homenatge al meu escriptor favorit.
—Dostoievski?
—El coneixes?
—Sí, clar. No tots els adolescents som idiotes.
—Ben vist!

Ja fa un mes d’aquell primer dia. Cada vegada que trec a passejar al Fiódor, passo pel mateix lloc per veure si ella hi és. Sempre la trobo, amb la seva roba fosca, sola i asseguda al mateix banc. Es diu Laura. Durant aquest temps hem travat amistat. Sembla mentida com poden congeniar dues persones tan diferents. Ens portem uns vint anys, però això no ha estat cap impediment. Aquesta tarda m’ha sobtat no trobar-la. Ja em veieu donant voltes amb el meu gos, sense obtenir-ne cap resultat. Avui no ha aparegut i el Fiódor s’ha estranyat, no ha trobat just quedar-se sense aquells amoixaments.
Després d’estar una hora per allà, hem enfilat el camí a casa. Tots dos caminàvem d’esma. Pujàvem l’escala de casa quan, de sobte, el Fiódor ha fet una estrebada i ha fugit esglaons amunt. Quan he arribat al tercer, els he vist. La Laura asseguda a les escales i acariciant el meu gos.
—Laura!
—Hola.
—Com sabies que visc aquí?
—Un dia us vaig seguir.
—Però...
—Perdona, però volia parlar amb tu seriosament.
Després de rumiar-m’ho una mica, he obert la porta i hem entrat. Llavors m’he adonat d’aquelles tremolors, semblava que en qualsevol moment les cames li farien figa.
—Sóc la teva filla —m’ha dit, mentre es treia una fotografia de la butxaca dels pantalons.
Aquella imatge m’ha deixat glaçat. Allà estic jo, disset anys més jove, acompanyat de la Laura. Una altra Laura convertida en un amor d’estiu oblidat. Just o no, ara tenia el fruit d’aquell amor davant meu, esperant respostes.

Comentaris

  • No m'ho esperava[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-12-2017 | Valoració: 10

    Caram, quin final més sorprenent!. Anava llegint el relat i pensava, "com acabarà?" El resultat m'ha encantat. Espero que es faci justícia i pare i Laura continuin amoixant el gos junts. Una forta abraçada txiski i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

  • Sorpresa[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-12-2017

    Una conclusió sorprenent. Relat curt i punyent.

l´Autor

txisky

4 Relats

8 Comentaris

4082 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99