Acorralat

Un relat de: txisky
—Saps? Ser fort no significa no tenir por. El meu avi em deia que era no deixar que la por ens dugués a fer el mal.

El Valentí xerrava pels descosits, mentre el Joan havia de suportar aquella llauna lligat a una cadira. Tampoc podia badar boca, per culpa de la cinta adhesiva que li cobria els llavis.

—Saps? És normal que tu en tinguis, de por. La mateixa que va tenir l’Eva, la meva filla, quan la vas encastar contra la paret, al racó sota les escales de casa, i la vas violar.

El Joan va començar a suar com un pollastre a l’ast en escoltar aquelles paraules, mentre el Valentí li mostrava la boca del canó de l’escopeta de caça.

—Saps? L’altra dia apuntava amb aquesta mateixa arma a un porc senglar i, després d’un primer moment de por, em va mirar de fit a fit i va adoptar una postura ferma, com per dir-me que estava disposat a morir lluitant. Aquella mostra de fortalesa em va fer desistir i li vaig perdonar la vida. A tu, en canvi, no et veig res d’això. Al contemplar-te només veig a una gallineta de corral, tremolant com una fulla, ben diferent a quan t’he enxampat amb la meva filla.

Aleshores es va obrir la porta de cop i va entrar l’Eva.

—Ja n’hi ha prou, pare! —escridassa.
—No, aquest jove ha d’aprendre la lliçó.
—No! El Joan és el meu xicot!
—Però, què coi t’empatolles? He baixat de dalt a l’escoltar com cridaves i us he descobert sota les escales! He vist com et forçava!
—No em forçava, pare! I els crits eren d’excitació!
—D’excitació? Si semblaves una truja en plena matança!

El pare, esverat, va apuntar cap a l’entrecuix del Joan, disposat a fer volar pels aires les seves parts nobles.

—A veure si ets tan valent sense la carn d’olla! —li va engegar.

El tir va ressonar a tot el veïnat. Tots a la sala van quedar quiets, especialment el Valentí, que no comprenia d’on venia aquell tret que no havia sortit de la seva escopeta. Quan es van girar van veure a la Rosa, la mestressa de casa, al llindar de la porta, subjectant un trabuc que encara fumejava.

—Diantre, Valentí! —va exclamar la Rosa— Què coi sabràs tu d’orgasmes si en ta vida m’has sabut tenir satisfeta!

Comentaris

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-01-2018 | Valoració: 10

    Un final sorprenent, gens esperat. Molt actual i amb molts temes per debatre, la violació, la violència, l'acceptació del mal, la importància o no de l'orgasme,etc. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

txisky

4 Relats

8 Comentaris

1376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99