L'assassí del talent (III): La fi de tot plegat.

En Marc tenia la victòria a l'abast. Per primera vegada estava a punt d'aconseguir un objectiu gloriós. Estava a punt d'exterminar el talent, aquella glòria que se li havia negat, condemnant-lo a l'eterna mediocritat. Ara aquesta glòria no seria per ningú.

Tanmateix, una perversa idea es formava dins de la seva ment, just en aquella part del cervell, tan perillosa, on neixen, creixen i viuen els somnis. Allà on descansa la imatge del nostre primer amor, els records malencòlics de la infantesa i, en el seu cas, els somnis frustrats de grandesa.

La idea es va mostrar clarament davant seu: Què li impedia a ell, ara que era Déu, aconseguir per fi la brillantor dels genis? Quin era l'obstacle que el separava de l'anhelat talent? Es quedava de tant en tant observant el no-res a través de la finestra, amb la mirada perduda i la ment elevant-se pels núvols. Estava tan a prop de la glòria que li semblava que la podia acariciar amb els dits. Estirava la mà cap al cel i fingia sentir l'electricitat a l'ungla de l'índex, imaginant que era present en el famós quadre de Miquel Àngel. Després es despertava, dient-se a sí mateix que encara quedava molta feina per fer.

Sense adonar-se va abandonar el territori segur de la crítica literària (on es movia com peix a l'aigua) per endinsar-se en les arenes movedisses de la creació. No va ser conscient de creuar la frontera, de trepitjar territori enemic. Va pensar en escriure algun relat i atorgar-se a sí mateix la màxima puntuació i les millors crítiques, però en el fons seguia sent un crític literari que no hauria pogut qualificar amb un 10 un escrit que continuava sent mediocre. No es podia enganyar a sí mateix.

Durant les setmanes següents va anar recopilant els pocs relats bons que seguien arribant. Ja no els publicava sinó que els reservava pel seu pla. Amb les tisores i la pega informàtiques (Ctrl+C, Ctrl+V), va elaborar uns esplèndids collages literaris que va signar i publicar amb el seu nom. La tècnica no era nova, doncs ja havia estat utilitzada, entre altres, pel "negre" d'una famossíssima estrella de la televisió reconvertida en escriptora doblement fraudulenta. Però en tot cas, sí que va aconseguir intervenir d'alguna manera en un procés on hi tenia cabuda el talent (tot i que no en l'etapa que ell duia a terme). S'havia convertit en el millor escriptor de la web, l'ovella mediàtica amb el picarol daurat.

Quan la policia va entrar a casa seva va trobar el seu cadàver desplomat sobre el seu escriptori. La sang encara regalimava pels seus cabells llargs, coagulant-se i assecant-se sobre el seu tors nu. La mà esquerra sostenia un revòlver. La dreta, que s'estrenyia contra el pit, amagava una petita nota i una fotografia. L'inspector encarregat del cas, va llegir la nota i va murmurar "coi d'imbècil". Un segon policia va prendre la nota, encuriosit i la va llegir, mentre mirava de tant en tant, aquella foto, que mostrava una noia bonica, caminant pel carrer (segurament sense ser conscient d'estar essent retratada). La nota deia el següent:

<< Estimats policies: Els he trucat per tal de facilitar la investigació d'aquest assassinat. Espero que hagin estat prou eficients i hagin trobat el meu cadàver encara calent. El mòbil és l'odi envers la víctima (jo mateix) i també la culminació del meu pla. He exterminat l'últim escriptor amb talent. Només lamento no ser viu per poder veure si la noia de la fotografia deixa escapar una llàgrima en saber la meva mort. Mai vaig ser prou bo per merèixer el seu amor. Però si ella plora hauré superat, per fi, la meva mediocritat, com a amant i com a artista.>>