L'Apo

L'APO

Els raigs del sol penetraven entremig de les fulles tremoloses de les copes altes dels arbres i, com llances de llum, travessaven l'obaga del bosc. Desil, en aixecar el cap, va tancar els ulls davant la claror enlluernadora que pampalluguejava entre les branques. Li va semblar que ballaven al compàs del xiuxiueig del vent. Les fulles dibuixaven formes encrespades, siluetes estranyes que s'esvaïen i canviaven constantment. Aleshores, de cop, la figura de l'Apo es va perfilar entre les branques d'un arbre i la nena, sorpresa, va aixecar el braç saludant-lo.
─ Ei, Apo, et veig, ets aquí dalt, baixa.
─ Eh? Jo?... Oh sí, petita, m'has descobert, ... estava fent la migdiada com sempre, aquest vent no m'ha deixat camuflar-me prou bé.
─ Vinga, baixa que et vull demanar un favor.
─ Ets molt petita tu, són les persones grans que en busquen per demanar-me'ls.
─ Però, jo t'he vist i no pots escapolir-te.
Rondinant, l'Apo va baixar lentament de l'arbre i la nena, il·lusionada, es va mossegar els llavis i, després, amb els ulls ben oberts va engegar la seva petició:
─ Porta'm a la Deu Sagrada on raja l'aigua que guareix i on no pot arribar ningú.
─ Oh, tu ets Desil, oi? la filla de Bersir, vols que el teu pare es posi bo? Que es tanquin les seves ferides?
─ Sí Apo, això és el que jo vull, sinó la mare es posarà malalta de tant treballar.
─ Desil, nena, no veus que un cop guarit ton pare el faran tornar a la guerra contra els Auze?
─ Això és el que veus que passarà?
─ Sí. - l'Apo, aleshores, va contemplar una batalla on Bersir queia mort.
─ El pare pateix, Apo, l'aigua miraculosa el salvarà. - va gemegar la nena - És una petició que et faig i no la pots defugir.
L'Apo va fer una cara de disgust. L'havien descobert i estava obligat a complir el prec.
─ Puja, au, sobre el meu llom pelut, agafa't als pèls i procura no fer-me pessigolles, et duré a la Deu Sagrada.
Desil es va aferrar a una de les antenes del cap de l'Apo que ell li va apropar i la va pujar damunt seu. Dels costats del cos li van aparèixer unes ales fines i transparents i fent un brunzit, l'Apo, amb la nena a coll, es va elevar per damunt del bosc. Després de sobrevolar en el seu espai natural, es va dirigir sobre una clariana i, decidit, va entrar en una fou on l'aigua brollava entre espesses gatoses.
─ No tinc res per recollir-la. - va exclamar Desil en veure's tocant l'aigua.
─ Seràs tu mateixa.
L'Apo va prendre la nena per la cintura amb l'antena i, sense deixar-la, la va submergir a l'aigua que xipollejava contínuament i, sense que ella pogués reaccionar, es va trobar de nou volant damunt del seu protector, mullada i amb la roba xopa.
─ No tens fred, oi? l'aigua es calenta i et deixaré directament a casa teva - va assegurar l'Apo a la nena.
─ Els del poblat et veuran, Apo - va advertir Desil.
L'Apo es va envoltar amb un núvol i, guiat per les seves antenes, va arribar al poblat on vivia Desil. Llavors, es va introduir dins el fum que desprenia la xemeneia de la casa de Bersir. Abans d'arribar-hi, però, es va deixar caure sobre un munt de palla i d'herba tallada apilada al costat de la casa i de seguida va adquirir el color del vegetal i es va confondre amb el paller. Desil, tota mullada, va sortir d'entremig la palla i, d'una corredissa, va entrar a casa seva i es va abraçar al seu pare que estava arraulit i assegut en un racó. La humitat de la roba de la nena i la que li traspuava va prendre contacte amb la pell esgarrifada de l'home. Bersir va estrènyer la seva filla contra ell i va sentir una revifalla en tot el seu cos. Es va aixecar i es va palpar les nafres rebudes i va observar amb admiració com s'havien eixugat. Meravellat va abraçar la filla.
─ No vull que lluitis de nou, pare. Et poden tornar a ferir. M'ho has de prometre - li va demanar plorosa la nena.
─ No sé com ho has fet, però et dec aquesta promesa. - Bersir, però, es va asseure abatut - Per una altra part, - va adduir - el jurament de fidelitat que vaig fer al Nage del nostre poble m'obliga anar a la guerra.
─ No hi pensis amb això pare, ara descansa, la mare i jo et necessitem primer.
─ M'has d'explicar on has pres aquesta mullena prodigiosa.
─ A la Deu Sagrada, pare.
─ La Deu Sagrada només la coneixen els déus.
─ L'Apo també. Ell m'ha conduït. Pare deixa'm que li doni les gràcies.
Estranyat i admirat Bersir va deixar escapar la seva filla.
Desil va tornar al paller contenta per agrair al seu amic inesperat aquell miracle. El va cridar i no va haver-hi resposta, ni un bri de palla o herba es va moure. La nena va saltar al damunt de la pila i la va trepitjar sense notar res.
─ Apo!, Apo! On ets? Te n'has anat?.
Desil no va trobar cap rastre dels seu benefactor i va tornar a casa decebuda per no poder-s'hi acomiadar.
Quan va arribar la mare carregada de verdures i d'espigues de blat va caure de genolls en veure al seu marit guarit completament i en sentir la història de Desil.
─ La deessa de la font de la cova m'ha escoltat, li havia deixat una ofrena i una promesa - va explicar la mare.
─ Quina promesa mare?
La dona de Bersir va abraçar la seva filla i li va besar les galtones.
─ Aquesta nit, filla, pregarem als déus.
La família va estar desperta amb llànties enceses i cremant herbes oloroses que agradaven a les divinitats fins molt tard de la nit. La son, com un mantell suau, es va estendre per damunt d'ells.
Desil es va despertar i va veure la transparència del dia darrera la cortina que tapava l'entrada de l'habitatge. L'Apo estava allà. La seva presència s'endevinava entre els plecs de la cortina.
─ Apo! , oh Apo. Vull donar-te les gràcies.
Desil es va llevar amb un somriure. Els seus pares continuaven dormint.
─ Petita Desil, digues a la teva mare que la seva promesa no es farà realitat. Els Apo estan obligats a complir el desig d'un humà quan el descobreixen i és per sempre. La teva mare em va veure un dia reflectit sobre l'aigua de la font on bevia i em va demanar que volia tenir una filla i et tindrà a tu i a la teva descendència.
L'Apo va reproduir a la seva ment l'escena de la petició de la mare oferint el sacrifici de la seva filla i el va esborrar d'immediat i es va recrear contemplant com Bersir, elegit pel poble, pactava la pau amb el seus veïns.

Les decisions dels homes configuren l'endemà i aquestes es poden canviar constantment.