L'altre amor

Quan la nit campa per tot
i les tenebres s'han fet senyores de la claror,
sentir, més amb el cor que amb l'oïda,
el plor llunyà d'infant de pit
que escridassa la mare en senyal de gana,
posar el sentits amb la humitat dels seus ulls
damunt les galtes, plenes d'amor, de qui li donà la vida.
Escoltar que de cop els sanglots
han donat per callada la resposta,
i veure amb els ulls clucs
i la imaginació oberta,
com s'aferra i xucla amb força l'aliment
que la mare congria dins seu.
Sentir al meu cos
com els dits petitons rosats espitgen el pitram de la mare
perquè així faci rajar més sovint la llet que el nodreix.
I quan ha assaciat el que l'ha fet plorinyar
esperar la quieta remor de les dolces paraules de la mare
perquè pugui reprendre el son.
Quan pugueu recórrer el camins assenyalats
sense esperar res a canvi, sereu vosaltres mateixos.