La vida i la fi

tens tota la raó

la vida comença perquè comença
i s'acaba perquè s'acaba


la vida i la fi
no és un intent de poema,
és un poema de la realitat de la nostra existència...

quan per avui hi som,
demà ja no hi serem...

o potser és que ahit érem i ara ja ni som realment?


ho deixo aquí
que encara em posaré a filosofar!!!


una abraçada sibil·la de fortià


-t'he fet realitat un comentari-


salut

Crec que tens dons com a poetissa, i que hauries de provar sort fent poemes més llargs.

Aquest sembla mencionar la buidor existencial de la vida, la preguinta de "perque sóc jo el que sóc? Què sóc jo?". Em recorda el dubte de Sartre: "Som lliures, només existim".

Segueix endavant!

Què dir-te? Jo sóc la teva homònima, la Sibil·la (de Cumas) i només et volia felicitar per aquesta senzillesa però per ser tant colpidora alhora. En pocs versos deixes descobrir, treient el nas, un dels misteris de la vida. Perquè això i les paraules deixin apropar-nos més els uns als altres!
Bones festes!

perquè és el missatge, la reflexió, però també la forma. Llegir-lo en veu alta és el plaer de la prosòdia més sublim. I, a sobre, ens convides a estar més aprop.

Perfecte, felicitats!

m

intens...
Molt bé.

una mena de poema. És un poema.
Les paraules justes per a transmetre un estat d'ànim, i lligades amb l'harmonia que requereix un bon poema. Et felicito.

Moltes gràcies per recomanar-me al fòrum.
Petons.