La trucada

L'Anselm estava indignat, contemplava la mica de pluja que embrutava la terrassa a través del vidre de la porta corredora, se n'adonava inconscientment, però el seu pensament l'omplia la maleïda discussió que havia saltat d'improvís entre ell i la Núria. En aquell moment la ràbia se'l menjava. "Per quins dimonis no va aturar allò immediatament? Per què no va evitar parlar-ne?".
El telèfon fix va sonar.
─ Ella! - va cridar i va córrer cap a l'aparell.
─ Sí?... Esc...
─ "Don Anselmo Sala Llobell ha sido usted agraciado con un premio de nuestra operadora, no se retire por favor, esté atento y nuestra colaboradora le va a informar del regalo.... "
La veu femenina amb to metàl·lic la va voler aturar l'Anselm sense èxit.
─ Escolti! Jo no parlo amb una màquina.
─ "...del sorteo..."
L'home va encastar l'auricular amb força sobre el suport de l'aparell. Rondinant, va tornar la vista a la terrassa.
─ No, d'aigua res. - va remugar - Fang és el que està caient i...
De nou el telèfon va sonar. L'Anselm no se'n va fiar, va activar el contestador automàtic i va esperar que la trucada deixés pas a la veu.
─ Anselm, hem de parlar...
─ Núria! - va cridar l'home i va aixecar l'auricular. Un cop a l'orella va sentir un clic.
─ Nena...!.
L'Anselm va fer un crit de desesperació. La comunicació estava tallada.
─ Renoi d'aparell. Potser havia de prémer un d'aquest botons - es va queixar observant el terminal i va penjar. Tot seguit, de sobte, el timbre, va avisar. L'home no el va deixar continuar.
─ Nena, s'ha tallat escolta...
─ "Don Anselmo Sala Llobell ha sido usted..."
─ A la merda! - L'Anselm va tornar a penjar l'avorrit comunicador i es va dirigir de pressa a la seva habitació, a la tauleta de nit, on tenia el telefonet mòbil. Va cercar el nom de la dona i va activar la trucada. Després de cinc senyals va respondre la seva bústia
─ "En este momento no es posible..."
No va esperar a deixar-li un missatge. Es va ficar l'aparellet a la butxaca.
─ Segur que no té bateria. No se'n recorda mai. - es va esplaiar parlant a la paret.
El fix va tornar a fer senyals. Una nova corredissa al menjador. No havia tornat a connectar l'automàtic i va aixecar l'auricular amb prevenció.
─ "Mi nombre es Gabriela Ramos de la operadora Or..."
─ Perdoni senyora. No tinc temps d'atendre-la. Necessito la línia lliure...
─ "Caballero, es un premio..."
─ No. - va tallar - Pengi. Més tard.
─ "No es ningún penchi, señor..."
L'home va interrompre la comunicació ensorrant amb la mà el piu i mantenint l'aparell a l'orella. Va esperar una estona una nova ocasió sense que es produís cap senyal. Va penjar i es va situar prop de la vidriera, de cop, un timbre va sonar. L'Anselm va restar quiet. No era el telèfon sinó l'intèrfon de la porta, trucaven des de baix. Corredissa pel passadís. Demana qui és per l'intercomunicador. Sent una veu ofegada pel soroll de trànsit que no arriba a reconèixer. En aquell moment sona de nou el telèfon al menjador i, tot d'una, es dispara la musiqueta del mòbil que duia a la butxaca. L'Anselm, nerviós, prem el botó d'obrir. A meitat del corredor atent la trucada del telefonet. El timbre del fix sona insistentment.
─ Digues...Núria ets tu?
No havia tingut temps de consultar el nom de la persona a la pantalla. L'home, amb l'altra mà tapant-se l'orella restant, intenta escoltar qui parla. El timbre de la porta sona llavors. Anselm manté el telefonet enganxat i insisteix.
─ Núria, Núria, ets tu?- Fa un crit a la porta:
─ Un moment!
El telèfon fix continua amb els trams de xiulets constants.
─ Núria?
─ Sí! - crida la dona - em vols obrir d'una vegada?
L'Anselm obre la porta encara amb el mòbil penjat a l'orella.
─ Abans no tenia cobertura i no sé si em senties des de baix. Anselm el telèfon del menjador està sonant, per què no l'agafes?, l'estic sentint des de fora.
L'home amaga el telefonet a la butxaca, tanca la porta i pren Núria de la mà.
Carregat de paciència despenja de nou el telèfon i activa l'altaveu.
─ "Don Anselmo Sala Llobell ha sido usted agraciado con un premio..."
L'Anselm penja de nou l'aparell.
─ Ja tinc el premi - respon a la comunicant inexistent. Agafa la dona per la cintura i li fa un petó a la boca.