LA TRAÏCIÓ

Un relat de: Òscar Turull
Quan la camarada Pruden es va apropar al faristol es va fer un silenci absolut. Era evident que tenia una autoritat de la qual no gaudia cap altre membre del partit. Se l’havia guanyat a pols, a còpia d’anys de lluita i de sacrificis per la causa. Els darrers temps, però, havien començat a aparèixer veus crítiques dins l’organització: "ja no és la que era; qui l’ha vist i qui la veu; què se n’ha fet, d’aquella lluitadora?". El seu tarannà s’havia tornat excessivament moderat i el seu posicionament davant de certs postulats eren impropis d’una revolucionària com ella. Gràcies a l’experiència acumulada en mil-i-un congressos, no va tenir cap problema en manifestar-se obertament contrària a la voluntat de la facció més radical. "No és temps de Revolucions!", assegurava amb rotunditat. Va acabar la seva intervenció amb un discurs magistral, propi dels millors oradors. Un d’aquells parlaments que haguessin posat dempeus els assistents més escèptics del míting més complicat. Fent gala d’un gran poder de convicció havia aconseguit decantar la balança al seu favor. Poc imaginaven els presents que, en acabar l’assemblea, aquella militant històrica deixaria el partit a través d’una porta giratòria. I encara avui ningú té clar si la Prudència els va fer traïdors o la traïdora els va fer prudents.

Comentaris

  • Realitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-11-2017 | Valoració: 10

    Un relat que descriu magistralment la realitat de molts partits polítics. M'ha encantat! Una forta abraçada.

    Aleix

  • No hi podem fer res![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-11-2017

    No hi podem fer res i els relats d'aquest mes (els de tot el concurs?) ens surten en clau política.
    El primer que em va venir al cap amb el tema d'aquest mes va ser "Que la prudència no ens faci traïdors!", però el gir que el teu enginy, Òscar, ha sabut trobar a aquesta sàvia expressió m'encanta: "si la Prudència els va fer traïdors o la traïdora els va fer prudents."

  • Un relat molt actual[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 14-11-2017

    i d'un món on la prudència s'entén d'una manera diferent, fins a ratllar amb la mentida directament.

    Bona que la camarada prota es digui Pruden!

    Vas directe al gra en aquest relat, clar i concís.
    Sort!


    Ferran

  • Aquest tema m'interessa molt[Ofensiu]
    aleshores | 14-11-2017

    El factor subjectiu en la revolució. És clar que falta un manual d'actuació política socialista. No sé si la CUP en canviar cada quatre anys de representats recull també aquesta preocupació. La gent canvia (canviem) al llarg del temps. Apareixen lligams nous que actuen sobre nosaltres. La sostenibilitat dels canvis revolucionaris no està assegurada i pot ser per la manca de renovació de les direccions associada a una manca de posada en qüestió de les idees predominants. És cert que les oligarquies capitalistes pressionen fortament, però cal tenir un disseny d'actuació que doni sostenibilitat. Crec que el respecte escrupolós dels drets de la persona són necessaris, no ja per se, sinó per a la legitimació del poder col·lectiu sobre els mitjans de producció (allò que s'anomena el capital ) Aquesta naturalesa col·lectiva només la podrien desfer els treballadors actius, no una conjuntura política (tipus URSS) o electoral. No cal ser tampoc ingenus: els països capitalistes a l'hora de la veritat se salten la legalitat quan convé (Xile, Espanya,...Catalunya!) tal com preveu Maquiavel.
    O sigui, el teu relat, tot i que sembla enfocat des del punt de vista crític, de les eternes incongruències de l'esquerra que predica molt però desconeix la immutable naturalesa egoïsta humana: l'home no canvia!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Òscar Turull

1 Relats

4 Comentaris

106 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor