Excés de fe

Nascuda el FEBRER de 1905 i renascuda com el FÈNIX en més d’una ocasió. El trenta-sis ingressà a la FEDERACIÓ, just abans de ser ministra (FEMINISTRA, si voleu). La primera d’Europa, precisament. “FEMINISME? Això és un concepte burgès”, deia. I més valia no dur-li la contrària, perquè era una dona de FERMES conviccions polítiques i un caràcter FERRENY, amb una FESOMIA que no suggeria ni la més mínima FEBLESA. Alguns la consideraven un autèntic FENOMEN de masses, i admiraven el FERVOR amb el qual s’adreçava als seus FELIGRESOS. Era, en certa manera, el FERMENT de la Revolució.
Habituada a l’activitat FEBRIL, suportava les FEINES més FEIXUGUES i detestava les reunions poc FECUNDES. Ara bé, la prova FEFAENT de la seva capacitat de FERMAR acords polítics és justament l’entrada al Govern. I això que aquest FET no va comportar FELICITACIONS per part dels camarades llibertaris, precisament. Molts dels seus enemics la consideraven una FEMBRA terrible, però a ella no li importava el més mínim l’opinió dels FEIXISTES. Encara que, malauradament, aquests van guanyar la guerra i no va tenir més remei que exiliar-se amb el país FES en dues parts. L’acarnissament dels nacionals FEIA FEREDAT, i la FERA FEROTGE no va trigar gaire en deixar-ho tot FET un FEMER pudent que no es podia desinfectar ni amb FENOL.

Avui, 17 de gener de 1994, centenars de persones ens hem aplegat al cementiri de Rapas Saint-Cyprien, a Tolosa. Alguna cosa em diu que ha mort sense sanar les FERIDES, però d’ella hem après que mai hem de perdre la FE —la FERMA creença— en un món millor. I jo, en veure passar el FÈRETRE, em trec el barret de FELTRE i mussito: adéu, FEDERICA.