LA TEMPTACIÓ DE PROHIBIR

Un relat de: Sebastià Climent

Si hem de fer cas d’alguna de les històries que ens van explicar quan érem infants, això de prohibir ja ve de lluny doncs, si no ho tinc malentès, quan Adam i Eva encara eren al paradís terrenal ja se’ls prohibí que mengessin els fruits de l’arbre de la vida i del coneixement del bé i del mal sota l’amenaça que moririen si no en feien cas. De tots els altres arbres que hi havia a l’edèn sí que en podien menjar el fruits, però d’aquest no. Ves quines ganes de tocar allò que no sona. No podien haver-los deixat tranquils a ells dos i de retruc a tots nosaltres, la seva descendència?

Van desobeir la prohibició i per tant, com ja se’ls havia advertir, foren castigats i expulsats del paradís. Bé, si deixem de banda la fantasia que traspua aquesta història i ens centrem en el cor de la qüestió, veurem que una de les lliçons morals que ens vol transmetre, de fet la més important i transcendent, és la d’atemorir i sotmetre a l’ésser humà. El motiu és clar, obeir i no apartar-se del camí que el que mana ha traçat. Perquè només qui mana, qui ostenta el poder de decidir el destí de les persones pot prohibir i, si s’escau, castigar. Prohibir és manar que no es faci una cosa. No permetre-la.

Prohibir, per regla general, no és una bona solució. De fet, sovint no és ni una solució. Potser és, fins i tot, un estímul per a fer just allò que ha esta interdit. És propi de la condició humana tant la temptació de prohibir com la de desobeir.

Un bon home, radicalment crític a la dèria prohibitòria, em deia... —Saps per què es prohibeix?— No vaig respondre esperant que ell mateix em donaria la resposta. —Doncs per l’absoluta incapacitat dels que manen de respectar i de no fer que el respecte sigui un valor essencial i prioritari, un patró de conducta sòlidament assumit per la societat. És possible que algunes prohibicions siguin necessàries i justificades, molt poques, i que moltes altres siguin innecessàries i absolutament arbitraries.—

Va acabar el seu comentari amb una sentència... —Si tots fóssim escrupolosament respectuosos amb les persones i les coses, amb els animals i amb la natura que ens envolta... Caldrien tantes prohibicions? Segur que no, però malauradament el respecte no és un valor preuat i assumit per la nostra societat. Prohibir és més fàcil que respectar. Si fóssim sincers i haguéssim pogut manar... No hauríem tingut també, en algun moment o altre, la temptació de prohibir?

Comentaris

  • Prohibir[Ofensiu]
    Frederic | 04-05-2017

    No serà que el poder te por de la llibertat ? Qualservol poder.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

129 Relats

244 Comentaris

72982 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però des de molt petit que visc a Lleida. La meva activitat en la vessant creativa - no pas en la laboral - s'ha basat preferentment en el dibuix a plomí, la pintura i el gravat, de les que n'he fet algunes exposicions. Aquesta activitat la faig compatible amb l'escriptura, essencialment, de relats curts.


sebastiacliment@gmail.com