LA TEMPESTA

Un relat de: joandemataro

LA TEMPESTA
M'AGRADA LA TEMPESTA
PERQUE MOSTRA LA NATURA
AMB LA SEVA FORÇA....PURA
PERQUÈ EM PORTA A LA INFANTESA
MENTRE LA MELANCONIA
M'ACARONA, AMB TENDRESA.

JA S'ENTRELLACEN AL CEL
UNS NÚVOLS MAJESTUOSOS
CORREN, XOQUEN
ES BARALLEN
GRIS, BLANC
NEGRE I VERMELL ...
MUNTEN UN GRAN GUIRIGALL.

DE SOBTE UN LLAMP ,QUE IL.LUMINA,
I UN TRO SOLEMNE PROCLAMEN:
QUE COMENCI LA TEMPESTA!!
AVISANT A LA GENTADA.
CORREU A CERCAR REFUGI
ABANS QUE ACABEU MULLADA!

UNES GOTES COM BOTONS
DIBUIXEN MOSAICS A L'ASFALT
I OLORS DE TERRA HUMIDA
COMENCEN A VOLEIAR.

CORREDISSES DE PERSONES,
CADA OVELLA AL SEU CORRAL!!

JA A CASA, EL SO DE LA PLUJA
COLPEJANT A LA TEULADA...
PENSO: JA ESTIC SALVAT,
IGUAL COM QUAN ERA INFANT
I EM SENTO RECONFORTAT
I FINS I TOT US DIRIA...
QUE AMB UN AIRE RENOVAT!!

DE SOBTE, TOT S'HA ACABAT
EL SOL TRAVESSANT ELS NÚVOLS
A TOTS ELS FA DISPERSAR.
VINGA PODEU SORTIR
QUE S'HA ACABAT EL PERILL!!

I TOTHOM TORNA AL CARRER
COM SI NO HAGUÉS PASSAT RES.
TAN SOLS UNS BASSALS AL TERRA
I AQUELLA OLOR D'HUMITAT
SEMBLEN VOLER RECORDAR
QUE LA TEMPESTA HA PASSAT.

Comentaris

  • Q... Què? Algú em crida?[Ofensiu]
    llamp! | 12-05-2010 | Valoració: 9


    He fet cas de la teva crida... i he aparegut en forma de llamp!, tot i que aquesta vegada, inofensiu.

    El fet d'escriure en majúscules em fa pensar en la cridòria de la gent quan vé una tempesta sobre els caps desprotegits dels vianants.

    L'emotivitat de la primavera, la pluja, el sol, els núvols, llamps i trons, el xim xim, el rau rau, el pom pom, els xiscles de la gent, les presses per aixoplugar-se de la tamborinada que s'acosta progressivament i que s'esvaeix així com ha vingut, sigil·losa, calculadora, repentina, frustrant... Però en qualsevol cas refrescant, renovadora de l'aire, frugal, intensa o vist-i-no-vist.

    Ep!...mmm... No m'equivoco...

    Estem a la Primavera!!!!


    Centellejant!



    PS: El 9 te'l poso per un error en una paraula: No és "melanconia", és "malenconia" (mAlEnconia), és d'aquelles paraules que mai saps com escriure. Però de bon rotllo, m'ha agradat el teu homenatge a la tempesta. Pots corregir-me tu també si ho creus convenient.

  • Aquesta flarança a fonoll
    a terra humida,
    a peus xops,
    argila,
    em duu en un eli.ipsi
    de temps
    a la jovenesa,
    De quan corriem
    aliens a l'oratge,
    quan ens alçàvem
    per sobre de tempestes.
    Amb l''infanti il.usió
    d'esperar saLtar per torns,
    els bassals.


    (Això ho he tret del teu poema, es increiblement bell),
    Moltes gràcies pel comentari!
    un beset!

  • Segona part del segon contacte[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-04-2010 | Valoració: 9

    Avui en arribar al teu espai he obert un relat a l'atzar... o potser he triat aquest perquè el dia és gris i el cel degoteja i sembla que ha de ploure més...
    El cas és que he trobat un poema que, després de deixar clar la debilitat de l'autor per les tempestes, narra tot el procés d'una de bona, amb llamps, trons i pluja, que desperta records de la infantessa.
    Ben portat el tema, tots els versos romanen fidels al títol i recreen l'ambient adequat.
    Per sort, al final surt el sol i la llum fa la seva màgia: Abracadabra!

    I tant que seguirem en contacte! Jo SEMPRE responc als comentaris, al menys al que estan fets amb sentit i de bon rotllo, si bé algunes vegades puc trigar una mica per diferents raons.
    I no li dono massa importància a la valoració quantitativa, ja que en realitat no la té.

    Fins aviat, doncs!Així ho espero...

    T'envio una abraçada bona,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2089 Comentaris

322116 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan