Cercador
La taverna enfonsada
Un relat de: BonhomiaDesesperat, m'enterro.
Abatut, suplicant, moro.
I que no em vegin mai més.
Vaig a la deriva,
sense déus, sense res.
Vull ofegar-me en la mar salada.
Sóc un pobre viatger de l'obscuritat,
obscuritat que es recargola dins meu,
com un cuc verinós.
Canto l'himne de la taverna enfonsada,
enfonsada més enllà de l'infern.
Quin dia trobaré la salvació terrenal,
que resta per a mi oblidada?
Comentaris
-
Impressionant![Ofensiu]annah | 01-09-2008 | Valoració: 10
Desesperació, abatiment, súplica per la salvació!
Una abraçada!
Anna
-
Magnífica imatge[Ofensiu]franz appa | 01-09-2008
Magnífic metàfora, tot plegat. la taverna del mar de kavafis ha avançat i s'ha enfonsat, i amb ell una humanitat dolent i adolorida que clama per la salvació.
creu en l'esdevenidor, tanmateix, cerca salvació...
Salut!
franz -
Client de la taverna[Ofensiu]Melcior | 31-08-2008 | Valoració: 10
quan el trobador està desesperat , és una mica més poeta .
Endavant!
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515825 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA