La realitat

M'adono que...

No sé acceptar la realitat.
No sé acceptar que has marxat.
No sé acceptar que de mi estàs passant.
No sé acceptar que sense tu no puc tirar endavant.

No puc acceptar la realitat.
No puc acceptar que s'ha acabat.
No puc acceptar que ja no hi ets.
No puc acceptar que sense tu no sóc res.

No vull acceptar la realitat.
No vull acceptar el que ha passat.
No vull acceptar que et trobo a faltar.
No vull acceptar que sense tu no puc continuar.

Per tant...

No penso acceptar la realitat.
No penso acceptar que has marxat.
No penso acceptar que de mi estàs passant.
No penso acceptar que sense tu no puc tirar endavant.

No em dóna la gana acceptar la realitat.
No em dóna la gana acceptar que s'ha acabat.
No em dóna la gana acceptar que ja no hi ets.
No em dóna la gana acceptar que sense tu no sóc res.

Passo d'acceptar la realitat.
Passo d'acceptar el que ha passat.
Passo d'acceptar que et trobo a faltar.
Passo d'acceptar que sense tu no puc continuar.