La primera vegada

Des d'aquell dia que no dormo. I ja fa deu dies. Primer em va fer un petó fugaç, tímid, que em va remoure l'estómac. No faig altra cosa que recordar la tendresa dels seus llavis, l'olor de mar dels seus cabells, la seva pell, el seu tors nu...la calidesa de l'abraçada, ja despullats...l'escalfor humida i dura de l'encontre dels nostres sexes verges...recordo els nostres moviments, lents, amb amor, plaer creixent, més amor, frenesí, molt amor i finalment, les últimes empentes contra el seu pubis...ens estimàvem.

I ara, de matinada, volto inquiet per tota la casa, pel jardí, esperant, absurdament, l'amor perdut. Torno a l'habitació, i penso amb ella amb força. La desitjo tant!! Aleshores, apareix sobre el meu llit. Dorm plàcidament. M'estiro al seu costat, la petonejo lentament fins que es desperta, i gens sorpresa, s'abaixa les calcetes i m'ofereix l'entrecuix. Em col·loco sobre seu i la penetro, com sempre lentament, amb molt amor. ella mana el meu cos i jo, el seu. Jo sóc ella i inversa. Ella té la meva veu, la meva cara i el meu penis; i jo els seus pits, les seves cames i els seus braços.
Ja no som persones ni animals, ni som carn ni ossos: només som plaer i desig.
Gemega, i torno a enfonsar el seu membre dins la meva vagina. Es gira, o em giro jo, estem a sobre meu, però també sento com baixa i puja per l'eix que forma el meu penis. La noto a sobre, el seu pes, els seus pits, sua...accelerem i el clímax se'ns fa curt. Però estem cansats, i finalment, ens adormim.
Quan em vaig despertar al matí ella ja no hi era. Havia estat un somni? No...massa real...així, d'on havia sortit? "Del fons del teu cor, que també és el meu" em xiuxiueja ella...