La història interminable

Com cada dia, el vell es desperta. La flassada que el tapa, té uns estampats preciosos de vaixells i avions. L'habitació està pintada amb un groc càlid. Una de les parets, està decorada amb una escena de la sabana africana: dibuixets de lleons, girafes, elefants i arbres amb grans copes de color groc. Els prestatges són plens de llibres infantils, figures de plastilina i un gos deformat, fet de fang.
Al mig de l'habitació, hi ha una tauleta de plàstic amb una cadireta. Escampats sobre la taula, fulls guixats, algunes ceres i moltes molles de pa. El vell s'aixeca infantilment, amb els ulls aclucats, i brandant els braços d'un costat a l'altre. Remuga, i protesta, però obre la porta, on hi ha enganxades les lletres de l'alfabet, i surt de l'habitació. Al distribuïdor hi toca molta llum, s'espera que els ulls s'acostumin al canvi, i amb un badall, obre la porta de l'habitació. La llum entra a l'habitació. És un dormitori força espaiós. Arraconat a un costat, hi ha un bressol. El vell somriu vagament, orgullós de dormir tot sol a la seva habitació, perquè ell ja és gran. A l'altra banda, hi ha un llit de matrimoni. Una dona jove, hi dorm espaterrada, bocaterrosa, amb un peu fora del matalàs. El vell s'apropa al llit, però a mig camí, ensopega amb l'estora. Cau a terra, se li humitegen els ulls, i brama una mica. Però com que ja és gran, es frega el genoll, i s'aixeca sense queixar-se gaire. Salta sobre la dona, però ella no es desperta. El vell, la sacseja, però ella no s'immuta. Com cada dia, no es desperta. El vell, com que es gran i dorm sol, també sap que ha de fer. Fa un petó a la galta gèlida i blanca de la dona, i surt de l'habitació. Quan ja ajusta la porta, decideix deixar-la oberta. Potser la llum la molestarà i no podrà dormir, pensa.
Molt orgullós per la seva idea, saltironeja cap a la cuina, al final del passadís. Encén el llum fosforescent, que es reflecteix artificialment sobre la tauleta de fusta de la cuina.
Obre la nevera, i en treu una ampolla de llet. La deixa amb compte sobre la taula. Ara, obre un dels armaris superiors, i n'agafa els cereals. Ara ja és gran, i pot agafar-se ell solet els cereals. Abans, necessitava un tamboret.
Però...oh! els cereals s'han acabat...llàstima...li venien tant de gust...però...ja és gran! I si es fes unes torrades amb cafè? Després d'alguns intents fallits, el vell devora amb ànsia unes torrades, una mica massa fetes, i una tassa de cola-cao. No s'ha posat cafè. No estava segur que a la dona li agradés que s'hagués fet un cafè.
Quan ha acabat les torrades, es beu el cola-cao d'un glop, però s'ennuega, i quan tus, escup sense voler tota la llet al terra. A més, s'ha tacat el pijama. Això no agradarà a la dona, segur. Agafa un drap, i eixuga el mullader.
Tanca el llum, i surt de la cuina. La dona no s'ha despertat, així que el vell, per eliminar les proves del merder, i per demostrar-se que és gran i ho pot fer sol, decideix banyar-se. S'agafa un pijama net, i algunes joguines. De camí al lavabo, que està davant la seva habitació, li cauen dos dinosaures i el superheroi. El superheroi és el seu preferit. No el pot deixar penjat! Així que s'ajup per collir-lo, però quan agafa el ninot, el vaixell li rellisca de l'aixella. Aquest ferri tan bonic, també el vol, per jugar, així que s'ajup, per agafar-lo, i li cau el dinosaure de plàstic. Emprenyat, dóna una guitza a l'animal, i se'n va a banyar-se.
Omple la banyera sense presa, amb aigua molt calenta, mentre fa volar el superheroi. Quan la banyera ja vessa, es despulla. Quan es treu els calçotets s'adona que té l'entrecuix poblat de pèls llargs i blancs. La seva trompa, abans petita, ara és enorme i arrugada. Feliç de ser gran, es fica a la banyera, lentament, mentre l'escalfor s'escampa agradablement pel seu cos. S'aplana les arrugues de les cames, juga una estona amb l'aneguet, i quan fa veure que el vaixell xoca contra un iceberg, una sensació estranya, s'empara del seu cos.
Al vell li costa respirar, es posa nerviós, i encara agafa menys aire. I de cop, el seu cor es para. Sense dolor, els músculs s'engarroten, la pell, se li torna blanca, els esfínters es relaxen, i deixen anar una munió de bombolles cap a la superfície. La cara del vell està garratibada de por. L'esquena li rellisca per la banyera, i la cara li desapareix sota l'aigua. El vell és mort, igual que cada dia.
Segons després, el cos es transforma. Una metamorfosi cap a la infància. El cos es va empetitint, els cabells blancs es tornen rossos, els pèls púbics desapareixen. La pell es tensa, tot rejoveneix, tot canvia, excepte la cara desconcertada del vell, que ara és un nen de poc més de 6 anys.
Simultàniament, la pell de la dona recupera el color, però es marceix, i les arrugues li marquen la cara. Amb una forta estossegada, la dona recupera la vida, es grata el cap i surt del seu dormitori, com si res no hagués passat. Obre la porta de l'habitació del costat, hi veu que el seu fill no hi és. Aleshores recorda que ha passat els últims setanta anys. Espantada, veu com de porta entreoberta del bany en surt vapor d'aigua, i entra d'una revolada. Amb un crit dramàtic i plorant, i xisclant, i bramant, agafa el nen per les espatlles i sacseja el cos, fred i inert. Plora i plora, i vomita i cau a terra desesperada. S'aixeca, encara plorant, repenjant-se a la pica. Obre l'armariet de les medicines i en treu un pot de barbitúrics. Se'ls empassa tots de cop, i amb un darrer i estremidor plor, surt del lavabo, s'arrossega a la seva habitació, i es tira al llit, impossible de consolar. Igual que cada dia.
Al mateix temps, el nen desperta, treu el cap i escup tota l'aigua que ha empassat. Espantat i molt cansat, s'eixuga i es posa el pijama net. Mira a l'habitació de la seva mare, i com que encara dorm, i ell està esgotat, decideix dormir una estoneta més.
Ara, al cap de setanta anys, ja està acostumat a aquests desmais, i a llevar-se cada dia com un home gran, però li agradaria que algun dia, la seva mare es despertés, i així poder anar a l'escola, jugar amb els amics, i seguir amb la seva vida.
Però no. L'endemà, quan es va despertar, el vell es va llevar, es va preparar l'esmorzar i...