Cercador
La poesia també es trenca
Un relat de: boletaA l´altre pol de la llunyania,
on tu ets,
en algun altre lloc de la distància,
germina una altra lletania
que espera, com jo,
una absència en tornada
La sàdica promesa d´amor etern
ens ha fet esclaus d´un sentiment cruel
obligant el vaivé de l´onatge
d´un mar en principi salvatge
esdevindré un paisatge
en el fons (confessem-ho)
erm
Mirem el passat amb ulls còncaus
(satisfets de dolor)
per a que hi càpiguen totes les llàgrimes
(les plorades i les inventades)
i somiem en color a recer de la por
des de realitats paral.leles i qui sap si imaginades
...empresonant sentiments dins de paraules.
Doncs, llavors...
la poesia, de debò, ens salva?
o ens és més aviat com morfina?
una dissimulada sentència,
que encara que dolça...
és metzina....
La poesia,
ho he sabut després...
també es trenca
Comentaris
-
company Faithful:[Ofensiu]boleta | 19-03-2008
No totes les promeses d´amor etern són sàdiques. Aquest poema parla d´UNA promesa d´amor. A mi m´encanta, la idea d´amor etern. De fet, el sento per vàries persones aquest amor. Només algunes... sí que ho són de sàdiques.
No nego res a la poesia, ni culpo la poesia... en faig una reflexió des d´un sentiment un pèl fosc, i només mostro (o intento mostrar) un desencís puntual, però passatger... a la condició de placebo que pot tindre en certs moments i sobretot en el moment en el que aquesta sensació de falsa (o no tant falsa) cura o remei, es trenca. La poesia... la bellesa, l´encís, l´esperança... i en aquest cas sobretot la bellesa (la poesia és bellesa), tot en un moment donat, es trenca (per dir-ho d´alguna manera)...(i sempre es pot reconstruïr després o tornar a començar ) Però sincerament.... sort de la poesia!!!! -
On és l'altre pol?[Ofensiu]desideri | 06-03-2008 | Valoració: 10
Encara el busco...
Una abraçada, balladora nina, R. V. -
brillant![Ofensiu]unmarpernopensar | 02-03-2008 | Valoració: 10
Balla balla...
I que res t'aturi.
Engendrant així passats imperfectes.
Genial, l'escrit....
Un petó siamés... -
Esperem somiant...[Ofensiu]Unaquimera | 25-02-2008 | Valoració: 10
Esperem de les absències que tornin... si no podem pagar el rescat per al sentiment esclau de la persistència de l'emoció.
Entre tant, somiem... somiem en colors, és clar, i llegim poemes i fins i tot arribem a escriure alguna cosa que se sembla... i podríem pensar que així ens salvem. Però no podem estar segurs, no posseïm aquesta certesa, ja que els versos són curts, i fràgils i al final resulta que són fets amb paraules humanitzades.
M'ha agradat molt el poema i el joc d'antítesis que conté.
T'envio una abraçada sense cap tipus de metzina,
Unaquimera
-
la poesia...[Ofensiu]fènix | 21-02-2008 | Valoració: 10
potser també es trenca, com dius. A vegades hi busquem consol, a vegades ens hi entussiasmenm,,,però a vegades podem arribar a pensar que no serveix de res. Ah, i de poesia n'hi ha de moltes menes, no només l'escrita.(gràcies pel comentari)
-
...[Ofensiu]l'home d'arena | 20-02-2008
a mi, la poesia, en permet apropar-me a mi, tocar-me, bo o dolent, mal que em pese. Em fa sentir, i sentir, estar viu.
Ara, amb la teua, m'he apropat a tu, m'has permès de tocar-te, i he sabut que estàs viva, ballarina.
Obrir els ulls és dolorós, però no despertar d'un encís fals o intangible, és pitjor.
Perdó per arrogar-me dots d'oracle.
Un bell poema.
Un bes.
Valoració mitja: 9.8
l´Autor
23 Relats
67 Comentaris
30622 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
qualsevol cosa, hi sóc: dausduez@yahoo.es