Cercador
Rastre
Un relat de: boletaAbraço la densitat del buit
enyorada del teu cos pretèrit,
mentre l´albada gronxa la nit
per adormir-la, per despertar-me.
La claror del dia tatua
la teva absència als meus braços;
la meva pell s´en ressent del teu exili
i m´aferro, obstinada, al rastre del teu contorn.
No vull obrir els ulls encara,
que guardo la nit sota les parpelles
i a les pupil.les hi descansen les estrelles
que a nit m´han vist fer l´amor amb tu.
Comentaris
-
Aquest rastre[Ofensiu]Melcior | 19-02-2008 | Valoració: 10
on s' amaguen lesestrelles, sota les pupil·les,sota les parpelles,que a nit van veure ...
crec que és impessionant!
Endavant! -
Tanta passió...[Ofensiu]deòmises | 04-02-2008 | Valoració: 10
...en tan poc espai. Preciosa perla, la teva poesia.
Gràcies (per la poesia sobretot), d. -
Somnis[Ofensiu]jos monts | 01-02-2008 | Valoració: 9
Sempre amb algú al costat si mes no en el pensament que et fa desitjar.
Molt bonic!
Endavant!
M'ha agradat. -
Abraço...[Ofensiu]onatge | 01-02-2008 | Valoració: 10
la força del teu poema curull de felicitat i enyorança i absència. Però què és la vida sinó tot això i més...
"No vols obrir els ulls encara" , de vegades quan obrim els ulls a la realitat, aquesta ens estripa o ens desfigura el dibuix...
Descrius molt bé les teves sensacions...
Gràcies per la sorpresa del teu comentari i elogis inmerescuts.
Que el pol·len de la vida t'acompanyi sempre.
onatge.
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
23 Relats
67 Comentaris
30611 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
qualsevol cosa, hi sóc: dausduez@yahoo.es