tot el que et dec

No t'he reconegut com a Ballarina (mai t'he vist dansar) i m'ha sorprès la salutació. Ara ho he entès: ets una inquieta dels noms, i te'ls canvies com un es canvia de jaqueta. Jo et tenia per una bolèta biònica...

Et comento primer aquest teu poema i desprès el comentari que em vas deixar.
Aquest poema l'he trobat especialment encertat. M'agrada la musicalitat que li has sabut donar i la quantitat de bons adjectius que has esparcit sense escatimar-los. És difícil bombardejar els versos d'adjectius i més adjectius sense que el poema no s'acabi fent massa carregós, però tu l'has aconseguit fer-lo (si em permets l'adjectiu) menjívol, alhora que has tret profit, també, de la bellesa i exactitut que confereixen els adjectius al sentit poètic.
Com a poema d'amor - si és que es tracta d'un poema d'amor - és molt encertat. Si és un poema de reconeixement (els lectors no tenim prou informació per esbrinar-ho), també és atractiu.
En fi, que m'ha agradat el poema.

El comentari del comentari l'he de deixar per més endavant, que estic a la feina i se m'ha acabat l'estona d'esmorzar...

A reveure.

i sabré què et dec jo a tu... Belles paraules, senzillesa palpable però sinceritat.

Gràcies, d.

M'ha enamorat.
I és que l'amor,per molts, és l'essencia de l'oxigen...

Que costa respirar, quan un amor no es troba...

Molt ben escrit! Felicitats

Has aconseguit " el desamor en bàlsam i la calma en la pèrdua i l'errada ? " Si us plau, dóna'm la fórmula o te la robaré.
M'ha encantat, sobretot el final.
xapó

Quantes coses debem a l'amor? La nostàlgia, potser, és l'oasi dels nostres deutes.