La pobresa (I)

Un relat de: llacuna

La pobresa té graus, hi ha famílies que estan rebent ja fa dies l'ultimatum que les faran fora sense miraments, tinguin fills o no, altres ja fa dies que pensen com aconseguiran euros per a menjar ja que no hi ha cap arbre que els faci i se'ls passa pel cap de tot.

Mentrestant, hi ha gent que sí menja i quan dic menjar no se m'oblida que hi ha menjadors comunitaris, perquè els diuen "no aquí no hi passa gana ningú" que els provi tothom, que ja està bé que sempre hi hagin d'anar les mateixes persones! Això no vol dir que tot estigui bé, als pobres també ens agradar triar el que menjarem!

Mentrestant com deia, qui menja? Els de la banca, el funcionariat, els que tenen molts diners, els que estan disposats a tot, és a dir alguns dels anteriors i per a concretar més per exemple tinc una veïna que viu còmodament a canvi de dedicar-se a experimentar amb animals a especular, el que convingui, sense comentaris.

En fi...que cal un perfil força violent i sense prejudicis o una intel·ligència materialista o ganes de ser esclau per a sobreviure en aquesta societat tan comprensiva.


Per la renda bàsica i la no promoció de feines destructives del planeta i de les persones. No és juga amb les necessitats bàsiques, de menjar, educació, de comunicació i de natura. Per una economia al servei dels pobles.

Comentaris

  • El món on vivim [Ofensiu]
    joanalvol | 25-06-2010 | Valoració: 10

    és un tot de tres dimensions on l'espai i el temps juguen el seu paper. Només cal agafar la història i veuràs que sempre tot es repeteix, sempre igual, rics, pobres, corruptes, gent bona gent dolenta, és un conglomerat estranys.
    Qui té el sentiment de l'equitat i la justícia, es troba desplaçat. Només la psicologia profunda i la filosofia dóna algunes pautes amb visos de realitat.

    És qüestió de posar-s'hi. Ànims!
    Joanalvol