La Platja

Hola, preciosa. Quina il.lusió el teu comentari.
En aquest poema teu, havent-lo llegit varies vegades, i tancant els ulls després, es pot sentir la remor de les ones, es pot olorar l'ambient humit... En la senzillesa de les teves paraules radica l'esència de la teva sensibilitat.
Petons i...
fins molt aviat, guapa.
Ah, records al teu germà.

Ahir et vaig conèixer, i avui no m'he pogut estar de llegir-te els teus poemes!
En saps molt xiqueta!! Jo de poesia ni idea, de debò.... millor em dedico a la prosa!
Però a tu se't dona molt bé, segueix escribint... que a força de pràctica és com més s'apren!

Petons!!

Yáiza!!

de veritat, està currat!!! això de les pessigolles... no ho sé, adriana, maca! que m'agrada molt!!!

...però bonic.

I saps què és el que m'ha agradat?

Mira: tu saps allò dels cinc sentits, oi? Vista, oïda, olfacte, gust i tacte.

Doncs alguns d'ells són ben presents, en aquest poema. I això ho he trobat molt encertat.

Vista: Senzillament pel paisatge que ens descrius.

Oïda: Quan dius--> amb el sorollet de les onades

Tacte Quan escrius--> la brisa suau de mig estiu, que sembla que la noti entre els meus cabells. I també en el vers on dius--> mentre l'entremeliada sorra, / li fa pessigolles a l'aigua, que sembla que sigui jo, qui noti les pessigolles.

Un bonic poema.

Un petonet,

LLIBRE

la que a més, ha arribat a dins del meu cor amb entusiasme... amb l'alegria pròpia que transmet la teva sinceritat...

una sinceritat de poetessa molt jove, però caram!! és que tens uns ulls blaus tan poètics i preciosos noia, que em sembla que desvariejo, et miro a la foto... i noia, em fas perdre el cap...

poèticament eh!!

Mira maca, tens el meu vot... una manera de rebre el reconeixement que mereixes.

UN PETÓ MOLT GRAN I PLE DE SOMRIURES!!

Però tu no em deixis mai de sorprendre :

escriu per sempre, que tens molt de talent...

i t'ho dic sincerament... d'acord?

Ah... mmm, eh!! el meu vot companya!!!