La pistola del crack

Un relat de: Sergi Elias Bandres

Et vaig descobrir en aquell carreró mirant-me inquisitivament en plena matinada. Em vas dir:
-Vols crack?
-És clar que si.
-Doncs vine a mi, xavalot.
Em vaig acostar a pas de cocodril afamat. Vas obrir una porta vella i metàl.lica. Vam pujar les escales de l'insalubre edifici fins al tercer pis, on vas treure una clau i vas obrir la petita porta de fusta.
-Puton! Què vols fer?-.Li vaig esclatar.
-Xicot... de tot...
Es va despullar i es va quedar amb tanga i uns sostens que li amagaven unes mamelles grandioses. Jo vaig decidir no despullar-me. Portava uns elàstics i una jaqueta marró.
-No, no, no et despullis. Així em dóna més morbo.
Em va començar a gratar el membre per sobre els elàstics. Se'm va metal.litzar, fort, molt fort. Ella estava elèctricament punyent. Em va descordar el botó i em va baixar la cremallera ( com que jo portava els elàstics ben apretats, no portava cinturó ). Va començar la mamada, movia la llengüa ben ensalivada d'una manera bestial, i vaig començar a gemegar fort, al temps que ella ho feia més, mentre que de tant en tant havia d'apartar la boca per cridar d'excitació... i com cridava la molt puta!
Vaig veure diverses pistoles tirades pel terra però en aquell moment no m'importava. Però...
-Vull que em fotis aquesta pel cul-.Ella.
Jo no hi entenia, de pistoles i armes així, però en senyalava una d'uns catorze centímetres. No vaig gosar preguntar-li si estava carregada per no tallar-li el rollo... així que em desplaço marejat i l'agafo, mentre ella s'estirava en un prim matalàs que hi havia a terra, no gaire ben col.locat, i es posa de cuatre potes, aixecant el cul.
Total, que li començo a acariciar l'ullet amb l'arma.
-No no, endins tota! M'agrada el dolor fort! Sabies que sóc sadomassoquista?
Ho vaig fer. I em va excitar de tal manera introduïr-li aquella pistola que ja ni em sentia a mi mateix, només acostava la cara per mirar-ho a un pam o menys i imaginar-me l'imatge per dins el seu forat, que mostrava resistència, però es notava molt que expressament perque seguís jugant.
-Té-. Em va donar un pot de pebre negre.-Tírame´n al clítoris, molt, molt, jo m'ho refregaré amb totes dues mans-.Tenia un clítoris de la hòstia.-Ah! Ahhh! Aaahhhhh!!!!
Se'm va disparar la pistola. El prim matalàs es va començar a omplir de sang. Morta. Decidit, vaig mirar dins la seva bossa...

Comentaris

  • Ostres ostres[Ofensiu]
    ginebre | 01-05-2008 | Valoració: 10

    ostres! deu n'hi do Sergi! Però t'haig de dir que fa molt d'efecte, és brutal i trepidant i, vamos que acabes creant una imatge davant dels meus ulls, una sequencia violènta i cutre, tan ben explicada, gairebé visible i fins "oïble"...que t'haig de felicitar.
    I gràcies per llegir-me!
    fins aviat
    ginebre

  • Un relat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 27-04-2008 | Valoració: 10

    ...molt bo, com el desig pot fer-nos desempallegar-nos de les normes establertes i anar més lluny, m'ha agradat el tema del sexe amb la camell i com us ho feu i com se't dispara la pistola, la idea és sorprenent alhora que grandiosa. Molt bo.
    Salutacions de Vicent.

  • de gent rareta[Ofensiu]
    franz appa | 26-04-2008

    Subscric el comentari de deomises. De gent rareta, n'hi ha pel món... (ho dic pels protagnsites del relat). Que les coses més bèsties es poden explicar, i sempre que hi hagi art es podran llegir amb gusr, aquest relat -fort, fort...- n'és una prova.
    Salut!
    franz

  • Un deu, per què no?[Ofensiu]
    deòmises | 26-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu relat, que m'has comentat que t'havien penjat i que et sembla molt fort.

    Bé, toques temes marginals però no ho fas matusserament. Els detalls de la sexualitat de la noia? Creïbles; hi ha gent rareta pel món.

    El final? A mida per al protagonista drogaaddicte.

    Una abraçada, d.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

620 Relats

1712 Comentaris

370395 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posrar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi