La paradoxa de l'art (definitiu)

Un relat de: lily

LA PARADOXA DE L'ART

Tots els diaris, tenien la mateixa notícia de portada: El gran pintor Huge Reguel, l'artista contemporani més destacat dels nostres temps, ha estat escollit per la UNESCO per a pintar el quadre d'inauguració de la gran exposició tan esperada en tots els continents sota el lema de "la humanitat". Tots els crítics més importants ja estan ansiosos per poder observar la gran obra, les especulacions sobre el valor econòmic del quadre ja sobrepassen els 5 milions d'euros... Els organitzadors de l'exposició han encarregat a l'artista que faci una obra capaç de transmetre els valors humans. Huge Reguel, que va sentir-se molt gratificat per rebre aquest important encàrrec, ja fa dies que treballa en el seu taller, concentrat dia i nit, disposat a deixar-nos a tots embadalits de nou amb el seu talent incomparable.
.....................................

- Ostres! no se què em passa que tots aquests dies m'ha estat completament impossible aconseguir una gota d'inspiració. No sé pas com puc expressar el sentit dels valors humans, no em ve cap mena d'idea en pensar en aquest tema, estic col·lapsat. Em poso davant del quadre, me'l miro de tort, de dret, m'allunyo, me'l miro cap per avall... i de cap manera aconsegueixo trobar-li un sentit...i això que tots els diaris en van plens del meu quadre ... déu ni do! Aquest serà el meu final, perquè ja no puc donar més de mi, aquest quadre m'ha vençut. Tot just la inauguració és demà i avui mateix ja he d'entregar-lo perquè el pengin. Ja veig com a noticia del dia la dura crítica de Mikey Jaguels: "el millor crític d'art Mikey Jaguels acaba de refusar l'obra de Reguel, pel seu contingut buit, la seva inexpressió i poca qualitat..." i un cop Jaguels em faci una mala crítica, ja puc oblidar-me de vendre cap quadre més.
....................................

- El quadre ja està col·locat al lloc més vistos de la sala, per tal que demà al inaugurar la gran exposició sigui el primer que tothom vegi. Els elements de seguretat activats. Tot d'alarmes hipersensibles estan en guàrdia constantment.
La nostra missió és ben fàcil, ja fa temps que ho tenim planejat, és una estratègia infalible, en uns segons el quadre serà nostre i nosaltres serem d'or. Entrem per la cúpula de vidre que cobreix la sala on hi ha el quadre, ens despengem amb els arnesos fins a una alçada prou prudent per tal que cap alarma ens detecti, ens desllisem per darrere del forat de la paret que ens va fer aquell obrer al qual vam pagar, i amb cura i calculadament traiem el quadre per darrere de la paret i sortim pel mateix lloc on em entrat i... ja és nostre.
...................................

- M'aixeco d'hora, vull ser el primer en veure quina impressió provoca la meva trista obra davant de tota la gent que s'hi acosti., En entrar a la galeria, per sorpresa meva el primer que veig, allí on hi havia d'haver-hi el meu quadre ubicat hi ha un gran forat, un buit immens en forma rectangular, més amunt s'hi veuen tres arnesos que pengen, els quals baixen harmoniosament de la cúpula de vidre que encapçala l'edifici. Sorprès i ple d'impotència vaig corrents cap al local de la comissaria per tal de denunciar el robatori del meu quadre valorat en tants i tants milions, quan estic a punt de firma el paper conforme m'han robat, em paro a escoltar la veu coneguda que surt de dins l'aparell de ràdio, és el gran critic, mikey jaguels:

Trobo que aquest cop el geni de Reguel s'ha superat a si mateix, tothom s'esperava la seva nova obra amb delit, però ningú s'havia arribat a imaginar que el gran Reguel ens sorprendria d'aquesta manera tant extraordinària, és clar, quina forma millor sinó de representar els valors humans de la nostra vida que amb aquesta paradoxa! els valors humans ens els han robat ja fa temps, han desaparegut i realment és impressionant la manera en que ens ho ha representat, he de dir que veritablement ens trobem davant d'un gran geni.

Comentaris

  • Boníssim!!![Ofensiu]
    Arbequina | 22-01-2007 | Valoració: 10

    Sí, sí, és un relat molt ben parit, crític, irònic, molt divertit (segons com). A més, crec que està dotat d'una estructura molt atractiva, mescla de diàlegs i narració original i ben portada.
    Sobre l'element criticat (la concepció de l'art, o la seva paradoxa, per anomenar-ho com tu), només dir-te que comparteixo completament el rerefons del que expresses. Dóna per reflexionar, i només incita cap a una banda molt subtilment. Un molt bon relat. M'ha agradat molt.

    Una abraçada de l'Arbequina.

    P.S. Per cert, em sento una mica ignorant de la meva terra, ara per ara... pelacanyes és de Tarragona, no? En fi, em sembla que sí, així que una salutació conciutadana!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lily

lily

13 Relats

34 Comentaris

16806 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
una pelacanyes de l'any 1986.

breu resum:

teatre ... ART . . somiar

BÀSKET ... rumbeta bona

lletres, PLATJA

Mont-ral ........ skajazz ..matalassers

ORIGINAL ... catalunya

ROCK CATALÀ ..pluja ...cbt

FESTA sol
...

ballantine's&cola ... VERD amistat


... feliç ....

JO amor RIURE viatjar
...

llegir APENDRE ... .... etc.
... ...
... ETC ... ... ... ...etc...




... SALUT !!