contradiccions de l'amor

en Capdelín ja ho ha dit tot sobre el teu poema... bé, no li diria poema ben bé, sinó que batejaria aquests versos teus com una petita exquisidesa, sobretot per la singularitat i originalitat amb què has sabut expressar les dues contradiccions bàsiques que té l'amor:
---
t'odio,
trucada per demanar perdó, i després,
t'estimo...
----

Les teves paraules tenen la força que han de tenir... inspirar un sentiment al lector i fer-li pensar que, de vegades, no cal florir tant l'amor.... perqué en ell mateix, és un sentiment pur, senzill, al qual no li calen extravagàncies...

Et felicito, Lily, i t'agraeixo els teus comentaris..... encara que faci una mica de tard en dir-t'ho. Ah! .... se m'oblidava dir-te que també et felicito per la foto i la biografia.... GENIALS!! ´(l'única paraula que m'hi sobra és la que has triat per definir-te.... ;-)

Un petonet ben gran!

poemes llargs, bells, plens de metàfores i riquesa poètica, enfarfegats de mots co corrents, tècnics i literaris...
o també de vegades aquest teu... tant simple, tant curt, tant breu...
però el que compte és... la IDEA...
i a mi m'agraden amb bogeria aquestes petites paranoies que et dibuixen una rialla i també et sorprenen...
no tot és literatura d'or... també hi ha petits brillants, humils i preciosos i simples...
un petonàs i una abraçada!!!