les dos últimes

Un relat de: lily

Caminava sense nord, corria, ensopegava, queia, m'ofegava... parava.

Vaig asseure'm calmadament per arribar a un pacte amb el meu cap. Desprès d'aconseguir negociar que pares de girar, va ser la ciutat qui se'm va posar en contra i de cop i volta la llarga renglera de fanals va convertir-se en petites gotes de llum que lliscaven sense parar, amunt i avall, d'un costat a l'altre, confonent-se amb els edificis que en aquells moments s'inclinaven vacil·lant cap on jo era.

Endebades vaig intentar fer un esforç per incorporar-me i aconseguir alçar-me, però per molt que hi insistia el meu cos no responia a les ordres del meu cap i em vaig resignar a estar-me allí, en la mateixa activitat, ordenant el garbuix que havien organitzat edificis i fanals, procurant tornar cada cosa al seu lloc. I quan creia que ja no hi havia pitjor venjança, vaig veure que el cel m'amenaçava, caient a poc a poc, deixan't-se portar per la força de la gravetat. En aquell moment vaig tancar els ulls per evitar la inevitable topada dels estels contra mi.

Entre tot, encara notava el nas humit, la llengua morta, l'amargor pel pit...

A la llunyania sentia dringar ampolles barrejant-se amb els crits eufòrics de la gent, la varietat de músiques que sortia de cada bar se'm filtrava formant un caos enorme dins del meu cap.

Conscient del meu grau d'inconsciència vaig decidir capitulejar i restar tal i com estava, afligida de cos i ànima, abatuda al terra, atònita dins del meu cap, immòbil ...

D'improvís, vaig notar com unes mans conegudes m'acaronaven, vaig sentir la seva olor, vaig endevinar les seves carícies... si, era ell "Per fi et trobo, estava molt preocupat" va dir-me a cau d'orella. Tal i com estava, afligida, abatuda, atònita, immòbil...va abraçar-me i com si tornès a néixer va deixar anar un estimulant raig d'aigua sobre el meu cap.

Volia parlar-li, abraçar-lo, petonejar-lo, dir-li tot el que sentia, volia que estigues amb mi per sempre, que no em deixes mai ... volia que de debò sabés que li estava agraïda de tot allò que feia per mi. Vaig aixecar el cap per tal de mirar-lo, vaig entreobrir la boca disposada a dir-li tot el que pensava, quan de sobte tota aquella força que rondava pel meu cap va reduir-se a un dòcil bleix de veu dient "T'estimo". Ell em va abraçar encara més fort i em va tornar a refrescar el clatell, "vas fatal, no se què en treus d'acabar així"va recordar-me.

Instintivament vaig arrupir-me i amb la seva ma aguantant-me el front, vaig trobar-me traient tot el que el meu estòmac va poder i mes. Em trobava malament, molt malament. En aquell moment nomès desitjava que el mon es parès per un instant i que comences a girar a favor meu.

Va ser aleshores, quan em vaig veure en mig del carrer, vomitant, plorant, desesperant, quan vaig decidir que aquelles eren les dos últimes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lily

lily

13 Relats

34 Comentaris

17034 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
una pelacanyes de l'any 1986.

breu resum:

teatre ... ART . . somiar

BÀSKET ... rumbeta bona

lletres, PLATJA

Mont-ral ........ skajazz ..matalassers

ORIGINAL ... catalunya

ROCK CATALÀ ..pluja ...cbt

FESTA sol
...

ballantine's&cola ... VERD amistat


... feliç ....

JO amor RIURE viatjar
...

llegir APENDRE ... .... etc.
... ...
... ETC ... ... ... ...etc...




... SALUT !!