La mort d'Artús

Un relat de: Underneath

El sol queia
al nord, molt al nord
prop d'Avalon
i la boira cobria
l'últim sospir d'Artús.

I Perceval corría,
Excalibur a les seves mans,
cercant un llac d'aigues tranquiles
per complir-hi del rei l'última voluntat.

Artús moría,
i mirava enrere,
dies d'honor
dies de gloria
i la boira cobría
les despulles del seu fill.

I Perceval corría
Excalibur a les seves mans,
un llac per fi trobà,
i els seus pasos el dugueren al nord.

Artús mirava,
als ulls del seu fidel ultim cavaller,
pregant-li, ordenant-li,
la última voluntat:
Ha de tornar! L'espasa al llac,
i la pols a la pols.

I Perceval corría
Excalibur a les seves mans,
al llac tornà
i Excalibur per fi descansà.

Artús s'allunyava,
entre veus celestials,
Artús es perdía
entre les boires d'Avalon.

I Perceval plorava,
O fortuna...
I Perceval plorava,
mentre l'amic marxava.

Artús somreia,
a bord del veler,
Artús vivia,
ja sense dolor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Underneath

Underneath

73 Relats

215 Comentaris

89679 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:


"Porque eres mia,
porque no eres mia,
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tu siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frio
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela por dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no"
(M. Benedetti)



Per mi, la poesia és només un intent futil d'aturar l'instant, de guardar-ne fotocòpies...