La meva revolució (II)

Un relat de: 14

Desperto d'aquets somnis,

creadora d'ells tu ets;

bategant amb la nostàlgia,

les carícies del teu ser...


Quan la teva veu s'exalta,

com la brisa del bon vent;

cada crit i cada paraula,

l'himne de la meva ment...


Ara que t'anhelo més que mai,

no goso cridar el teu nom;

per la por de recordar,

les imatges del nostre món...


I recordo cada petó,

dins les nostres bogeries;

disfrutant de tanta passió,

tu ets la meva revolució...

Comentaris

  • Revolucions[Ofensiu]
    llibertària | 29-07-2005 | Valoració: 10

    Quines paraules.... Mai em cansaré de dir-te que el que escrius és més que preciós