La llum que mai s'apaga

Hui no tinc paraules,
car no hi ha paraules,
no n'hi ha prou ni prou boniques per a aquesta sensació
que quasi toca el cel amb els dits,
que m'enlluerna, em transforma, m'emociona,
em fa feliç, rotundament,
sense amargs ni febleses, ni fills morts,
rotundament feliç,
inexpugnable, certament inversemblant,
mes creïble, real com el dolor,
màgic com els versos d'Estellés
o les paraules de Mercè Rodoreda,
invencible, encà més que la foscor,
més que la nit i la mort, que la tragèdia,
invencible com el Sol, gegant, poderós,
capaç de derrotar el silenci i la desgràcia,
rotundament feliç, lliure,
capaç de renàixer, de fer impossibles,
de creure, de viure, de tot;
car després de la nit més fosca
sempre il·lumina l'alba.