LA LLETRA finita.

Un relat de: Misteric

La lletra finita.


No cal que sigui fineta.
Lletra fereix, lletra folla,
lletra ample, lletra estreta.


Va néixer, fins on sabem,
fa uns mil.lerons
d'anys.
A Mesopotàmia.


Mica en mica,
a ploma d'au
sucada en tinta
i pinta pinta...

Amb la impremta
va créixer,
es va fer gran,
i a córrer!

A Hiroshima va esclatar
mostrant...
la ma dels beneits
que van engegar
la desfeta.

Viatja ja per la xarxa.
Ara tu, ara jo, ara tot.
Com un gran cervell
ple de corrent
i a tota marxa.

La sabem finita
la lletra...

Sento, que el món
va néixer sense
persones i
que morirà sense
persones.

Apunto la lletra a l'infinit.

Engego el tret.

Travessa mon diversos:

Escric sistema solar,
veig la galàxia
nostrada.

Surt amb els amiguets.
En diem grup local
de Galàxies.

Vers on ens porta la lletra?

Agafa't!

Vers, Univers, Multivers...
vers el vertigen!!!!

i més enllà.

Enllà de l'energia, l'amor, la joia, l'alegría...

El dolor, el patiment, el plor, la pena...

no restà opció al rebuitg

No ens podem permetre la por,

la justa.

LLETRA,
VERS.
LLETRA
VERS,

AMOR...

MOLT ENLLÀ
SI HI HA MORT
VERS EL VERTIGEN!!!!

La lletra es la nau
a on viatja la nostra
consciència.

Mentre els neutrins
ens traspassen
sense trobar cap
resistència
El cor intueix
remou, aquest instant
fins exhaurir-ho.

Quan més vaig
menys sé.

He llegit que
el que sabem és
el que queda
de l'oblit
de tot el
que em aprés

La lletra finita
fineix

resta RÉS?

A contestar un cop entenguem la pregunta.



Comentaris

  • sempre ens costarà[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-01-2010

    entendre que hi fem aquí, i per què hi som, si un dia tot això deixarà d'existir i així, la lletra finirà, però potser quedarà escrita en algun racó de l'univers tanta lletra i potser salvarà de la destrucció alguna cosa infinita, no perdem doncs, l'esperança de que tot plegat té una raó, i seguirem escrivint!

    Gran poema company i amic Mister-ic!


    Ferran

  • Visca![Ofensiu]
    onatge | 27-12-2009 | Valoració: 10

    La lletra finita. Què seríem sense lletra?

    Salut.
    onatge

  • I sí![Ofensiu]
    rnbonet | 28-11-2009

    Lletra fina a l'infinit. A la nau a la mar, fent esment a la consciència. Allà on neix i reb; a les fosques i als blaus; aquí i allí, al davall i al dessús.
    Sageta fosca i clara al temps: on? per on?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

562 Relats

218 Comentaris

148342 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà