Paradís terrenal.

Un relat de: Misteric



Més enllà del cos hi soc.


Mirant de contemplar,

el que faig i em passa.

Definitiva, no tinc casa.

Ni el pensament no cessa

en el seu murmuri.

Tot és en tot, de bell antuvi.

Cerco el rovell de tant de

moviment.

Tot plegat, cessa el capteniment.


Quina fila en devia fer Déu, quan el món era món,

i cap home no hi era?



El que és, era abans, en serà després...ves!


Comentaris

  • Molt poètic.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 26-07-2020 | Valoració: 8

    Crec que no l'he entès gaire, però m'ha semblat prou bonic i relaxant.

    Crec que va d'un home tombat a la bartola que va pensant i pensant i provant de relaxar-se, i fins li ve en el pensament a déu

    Opino molt que tens virtuts com a escriptor però caldria que les milloressis una mica.

    Ens veurem per Relats!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

599 Relats

244 Comentaris

163387 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà