La foscor del dia.

Hui fa fred, es un d'eixos dies de pluja en el que l’únic que fas es reflexionar sobre tot el que t’envolta. Hui penso en tu i m’abraça la tristesa, tal vegada com sempre que penso en tu, però avui es diferent, tot pareix afectar més. La foscor del dia fa que tot sigui desànim i que els problemes per dir-ho d'alguna manera es magnifiquen. En dies com hui no se que fer i l’únic que m’abellís es expressar-me, per això escric aquestes paraules que dins de la meua angoixa em fan sentir un poc millor. Dins del meu món, entre les quatre parets de la meua habitació busco les combinacions adequades per a unir cadascuna de les paraules que sorgeixen del meu pensament. Entre altres tu ets el motiu principal, la unió que hi teníem, que poc a poc a anant esvaint-se, el lloc que ocupaves en mi i que ara a quedat totalment buit. El transcurs del temps fa canviar moltes coses, la majoria d'elles no son més que errors en els nostres actes, altres simplement tenien que passar. I ara em pregunto si el desenllaç d'aquesta historia a patit aquesta desil•lusió per culpa de les nostres accions o com be he dit abans, simplement estaven destinades a ocorrer. Sols espero que al igual que alguna cosa a fallat en aquest transcurs, hi haja una solució, una tireta que cobreixi aquesta ferida que de tant en tant va fent-se gran i trobar un final feliç en el que jo encara que em desperti amb un dia fosc i apagat, pugui somriure sols al recordar tot el que te a vorer amb tu.