LA COMPRA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Marta omple el carro del supermercat fins a dalt. El pinso pels animals i la sorra dels gats no li cap a dins, té de fer sortir la plataforma de sota i amuntegar-los uns al cim dels altres com pot. Ha fet la compra per la setmana, per ella el seu marit i els fills que vénen a passar el cap de setmana. Tampoc es podia oblidar dels animals de companyia, que ella mateixa es dóna compte que en te masses, però no té alè per foragitar-los ni per res, li agraden els animals.

Una dona ja gran s´apropa a la Marta, va una mica mal vestida i li diu:
- Gràcies noia, veig cuides animals, gràcies..

La Marta queda astorada, no coneix de res a la vella i veu porta un sac de pinso com el seu a les mans.
- L´he vingut expressament a comprar a peu i mira que hi tinc alguns quilòmetres, però els meus gats s ho mereixen.
Clar, diu la Marta i continua omplint una mica més el carro i es dirigeix a la caixa seguida de la dona.
- Tu creus que després de vint anys em havia de deixar amb tres gats i quatre gossos el remaleït , no estàvem cassats però be que vivíem junts, jo li rentava la roba i li feia les sopes. Va marxar, va omplir una maleta i adéu siau, no sé ni on para.

La Marta se la mira i veu que la vella, li cau una llàgrima per la cara, va posant els articles i treu el moneder per pagar. Mira la vella i pensa que deu voler....
- Noia tu ets més jove, tens família ?

Si diu , tot això és per la família senyora, ja pot pensar que per mi sola no compraria tant.
- Clar diu la vella, he anat a Càritas i alguna cosa m´han donat, però no gaire i ara miro si puc cobrar quelcom de la Seguretat Social, amb els quatre-cents euros que em donen, no pago ni la llum ni el pis. No he pogut encendre l´estufa en tot l´hivern.

Ho sento diu la Marta, i es mira la vella que la segueix per l´aparcament i agafa fort la bossa, pensa que potser la vol robar. Despres la mira i veu que quines coses de pensar!! És una pobre velleta que cerca companyia, potser no sap amb qui parlar i es troba sola.

- Ara em queda el just per agafar l´autobús , aniré cap a la parada, ahir sols vaig menjar un cop arròs amb oli i no vegis el bo que el vaig trobar. Avui encara m´en queda una mica. Gràcies per cuidar animals, si jo no en tingues ja seria morta, i mira que m han dit que els portes a la "perrera" , ara jo no ho faré mai, abans no menjo. Adéu noia, em sento millor, que tu m´´ has escoltat, no tinc en qui fer-ho, gràcies per tot iu perdona. I s´allunya lentament cap a la parada.

La Marta agafa una bossa, l´omple fins a dalt de menjar, llet , peix tot el que se li acut, fruita i corre cap a la parada del bus. Troba a la velleta encara asseguda amb el seu sac de pinso. Li dóna la bossa curulla de menjar i li diu.

- Acostumo a venir els divendres a aquesta hora a comprar, sempre que es trobi sola , si us plau vingui, parlarem del que vostè vulgui.

En aquell moment arriba el bus, la dona s´ aixeca diu gràcies i li fa dos petons a la galta i li diu. GRÀCIES FILLA i li fa un somriure bondadós. La Marta li diu adéu amb la mà i dins seu se sent be, no ho dira a ningú s´en riurien, potser res és com li ha explicat, potser li ha volgut aixecar la camisa. Però a dins alguna cosa li diu ha fet bé i marxa cap al seu cotxe.

Comentaris

  • Gran relat[Ofensiu]
    lledarat | 21-03-2018 | Valoració: 9

    Bon relat, m'ha agradat molt ja que ensenya bons valors i jo sempre intento ser bona persona. Si fos real no crec que sigués un engany ja que la vella no li demana pas almoina, només es festiva i marxa. S'ha d'ajudar i escoltar més que avui dia s'estan perdent aquests valors amb tanta competició i individualisme. M'agradaria posar-te un deu però hauries de mirar una mica més l'ortografia, jo tampoc escric correctament a vegades, així i tot repasso força els escrits i d'aquesta manera també vaig aprenent a fer-ho bé. M'agraden les teves històries, tens molta facilitat per explicar-ne.

  • Personatge peculiar[Ofensiu]
    Nil | 17-03-2018 | Valoració: 10

    Sempre et queda el dubte de si t'han aixecat la camisa. Un personatge estrany. Ara bé, et suggereixo que repassis més els teus escrits. El fet de que et deixis articles ja fa ballar el cap al lector.

  • molt bonic i tendre[Ofensiu]
    Karin | 17-03-2018 | Valoració: 10

    Un relat que podria ser real. M ha agradat

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

358 Relats

1097 Comentaris

173482 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.