La ambició del mar

Mar immens
infinit als ulls és tot l’espai que habites
resident del tros més gran d’aquest planeta

No en tens prou
i exhibint-te amb els teus aires de grandesa
ambiciones altres terres conquerir

Amo i senyor
que tan et fas respectar en aigües profundes
però no saps com moure’t per terrenys eixuts

Mai vas aprendre
a estimar als navegants que amb tu confien
a compartir els teus fruits sense malicia
i a quan hi ha una gran tempesta ser un amic

Ens vols teus
i sentim el teu embat com s’aproxima
quan t’atanses esborrant qualsevol rastre
que deixem damunt la sorra fent camí

L’enveja et creix
amb la fúria de les ones tu camines
dus sabates amb sola d’escuma blanca
però tu saps que terra endins no ens pots seguir