JOAN CARLES

Ja ha arribat l'estiu tan esperat desde fa ja uns quants mesos. Les vacances, quina meravella! Crec que aquest any les tinc ben merescudes, bé per les bones notes o bé per tots aquells dies que he tingut que estudiar sense poder dormir, tot per practicar el meu deport preferit, el TENNIS! He entrenat tots els dies de la setmana, ni la plutja ni les festes han pogut parar les meues ganes de millorar, practicar i disfrutar d'aquest deport tan apassionant. Eixia d'escola i me n'anava il•lusionat a entrenar, arrivava cap a les 10 a casa. Tenia que sopar, fer els deures i estudiar. Es un ritme de vida molt dur, però el meu deure es lluitar pel meu somni que tinc desde que era un nano. Tots els caps de setmana, mentre que els meus amics estaven passejant, charrant, mirant el futbol, etc., jo estava en la pista de tennis lluitant per guanyar cada punt del partit o perfeccionant el meu tennis al C.T.Valldigna(club en el que entrene desde que tenia 7 anys). Segurament no arribare a ser un David Ferrer, un Ferrero, ni molt menys un Rafa Nadal. Qui ho sap? Almenys ho intentaré i espere que puga arribar. Però el fet que fa que jo intente millorar el meu tennis cada dia, m’aporta una serie de valors que molts xiquets de la meua edat no tenen, com poden ser: la pasiò, la disciplina, la voluntat, la comvativitat, l’autocontrol, l’audacia o el respecte. A més a més aquest deport et fa madurar abans de l’edat habitual.
Ara ja fa un mes que no hi jugue per culpa d’un virus (mononucleosis) i ho trobe tant a faltar. Note un vuit en la meua vida. Pot ser d’ací uns dies ja estic colpejant la pilota (espere que sí). El que si que sé segur és que tornaré amb moltes ganes i molt motivat. Voldría agraïr també la meua familia i els meus entrenadors que sempre, però sobretot en els moments més difícils han estat apoyant-me. Ara ja estem en estiu, i mentre que els futbolistes han acabat la temporà, la meua temporà comença ara i espere que amb éxit i que puga guanyar totnejos!