Insomni

Un relat de: Pluja

Esperits rovellats ronden absents dins el meu cap. Creen veus imperfectes que parlen d'infinits eterns però jo només sóc esclau de la teva imatge. El repic constant, degoteig cruel, m'ensordeix la realitat. M'ofego entre retrats esmicolats, instants esgrogueïts presos del temps.

Què esperar d'aquests dies amargs? Fins on allargar la mà per palpar les incongruents fisonomies? Els meus dits podran fondre el gel dels teus ulls?

Plecs de vida s'esgoten, instruccions vaguen sens trobar fi. Pressió al pit denoten que el final és a prop, i tot dos hi serem presents.

Comentaris

  • M'agrada el pegament de barra....[Ofensiu]
    Corb | 28-09-2005 | Valoració: 10

    Dons si Pluja, això d'enganxar pensaments per formar "colaixos del no res", et surt força b...¬¬!

    M'ha agradat molt la idea, hi ha vegades en les que el Sol et crema una neurona i d'allà, de les cendres neix una petita poesia. Aquestes petites poesies no poden viure per si soles, la solució d'enganxar-les sembla que pot anar b! (hauré de rebuscar dins els troços de record, els meus petits poemes i ...)


    Atentament,



    Un CorB que t'admira.

  • pinzellades...[Ofensiu]
    Capdelin | 16-09-2005

    abstractes que amaguen potser fets passats que només tu saps i que es difuminen barrejats en els somnis... no em deixes penetrar en les realitats viscudes, només m'envies el reflexe borrós de sensacions amb ulls abstractes...
    potser quan despertis... m'ho expliques ben clar, val?
    una abraçada, nineta!!!

  • uauu![Ofensiu]
    Guspira | 10-08-2005

    M'encanta... breu però intens, ple d'imatges, enyors, nostàlgia potser...

    "Instants esgrogueïts presos del temps"

    "Els meus dits podran fondre el gel dels teus ulls?"

    Impressionant, em quedo amb aquestes dues frases d'un poema mig vers mig prosa acurat a cada paraula...

    Un petó!

    GuSPIRA

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

191 Comentaris

70968 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges