Cercador
Quadre.
Un relat de: Pluja- Compartir:
I ara em trobo asseguda a remolc del vent, llençant llàgrimes a despit contra les ruïnes que m'observen. Elles em llencen mirades roents que esquincen la meva pell, incendiant la meva ànima ja convertida en cendres.
Però jo resto asseguda, immòbil al pas del temps.
Llargs blancs cabells em nuen fortament a la meva passada existència, les brutes capes desfilades s'encarcaren i es petrifiquen unint-me eternament a aquest sòl que dia a dia em va veient consumint.
Malgrat tot això; em veig plàcidament asseguda com un simple observador d'aquesta macabre tragèdia.
Comentaris
-
genial el quadre que pintes..[Ofensiu]Guspira | 22-06-2006
Sovint quedem inmobils al pas del temps, abstrets, contemplant allò que ens envolta com si fos part del nostre jo més íntim, i és que potser ho és.... Un quadre pintat amb paraules, perfectament definit... m'ha agradat molt!
Una abraçada,
Guspira -
gotetes o tempesta, pluja en el fons.[Ofensiu]escaldot | 08-02-2006 | Valoració: 9
Definidor,clar entre una tristesa plàcida i una solitud que penso que no ha de ser mai inmòbil.
Xoca però es deixa.......com la pluja ...
Una abraçada i molta força !!
l´Autor
58 Relats
191 Comentaris
70942 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.Tothom té dues cares:
- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.
- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.
Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)
Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges