Indecisions d'una pre-adolescent. Els nois.

Uola! Jo estic en plena fase pre adolescent tinc 13 anys, mai he comprat un regal per Sant Valentí a ningú (creume seria imposible a la meva clase, farien burla de mi uns cinc milions d'anys i no s'en cansarien!) pero si que sé el que es que tots t'agradin una mica, sobretot a les noies que com som d'ingenues! que a tots els hi veiem algú bo! fins que es converteixen en uns pocs surtits, fastigosos, que t'insulten per tenir granets, per estar una mica sobrada de carns, per tenir el cabell molt rinxolat, per treure bones notes, per treure males notes, per mossegar-te les ungles, per no tenir amics, per no tenir pits, per tenir massa cul, per ser més lletja que la super women de primer.... fins que descobreixes 3 que no ho fan, d'un d'ells t'enamores, l'altre es converteix en el teu millor amic i l'altre es el noi amb el que t'agrada fer treballs perque es pacient, treu molt bones notes, no es relaciona massa amb els demés nois i es sensible. M'agrada, per cert, jo també em dic Anna ;) petons mua!

m'ha fet passar una estona agradable! Necessitava riure..

Muaaaaaaaa

He rigut moltíssim... clar que amb els nervis que porto al damunt qualsevol cosa em fa riure, abans se m'han cremat uns apunts d'història i quin riureeee ( es broma es broma...)
Hi ha un comentari per aqui baix que diu que els nois de 17 anys anem venuts i tot això. Deixeume dir k no tots, eh!

...o això és el que em sembla a mi. Deu ser perquè mai he patit indecisió amb el menjar o la roba.

AnNna, he trobat el teu poema molt divertit (m'ha agradat veure un poema on es destrascendentalitza el tema, fins i tot l'he sentit amb musiqueta de fons (estil la peli Chicago... ). Coincideixo però amb dues coses del comentari d'en Jordi Domènech... mira't el ritme (hi ha estrofes que el té i d'altres que potser es trenca una miqueta), i l'altra cosa té a veure amb això dels 40 anys... millor no fer-se mals de cap! 8-)

Una abraçada!

Leela

Hola AnNa!
Primer de tot, agraïr el teu comentari del meu poema. M'alegra anar posant cares als noms que vaig veient.
Bé, el teu poema és certament un "divertimento" ben aconseguit. És àgil, senzill, sembla haver estat fet en un tres i no res però denota un sentit ritmic inherent i una facilitat sorprenent. Tenint en compte la teva curta edat i el nombre de relats publicats (75), es pot esperar quelcom revelador!
Vagi des d'aquí una salutació! (rodolí)

Tingues en compte que la meva dona diu que els homes no madurem fins als 40…
Pensa que els nois de disset anys, els pobres, vam molt venuts, no comprenen el pensament femení i davant les noies volen aparentar sovint coses que no són. Han de madurar.
O les noies els heu de "domesticar".

Perdona que jo que quasi mai escric res en vers que passi d'una quarteta, faci ara de mestretites:
Els versos rimen bé, però trobo a mancar una mica de ritme, hi poses alguna coma, com la que hi ha després de "però" que gramaticalment és molt correcta però trenca la musicalitat del vers.
Em sembla que no et costaria gaire, si quan acabes d'escriure el recites unes quantes vegades insistint amb els accents i el ritme, trobar algunes alternatives fàcils que millorarien el vers.
Jo sempre em miro els versos en la forma, per exemple:
nananàna…nananàna
tatatàta…tataà
lalalàla…lalalàla
bababàba…bababà
O sigui, pauses i accents posats de manera que sonin musicals.
És sols una idea.