Cercador
Inacabat... (Puc... acabar-lo).
Un relat de: onatge- Compartir:
Puc volar
amb els estels,
ser fràgil
amb l’aire,
ser flama
amb el foc.
Puc ser
ferida i carícia,
terra amb la pluja,
cançó als teus llavis,
el somni del meu somni,
la petjada del camí.
Puc ser
el caliu del fred,
ser amb tu
el que sóc,
els pètals de
la flor del record.
Puc ser la paret
que bressoli la teva ombra,
ser el nen del conte,
el pol•len del teu jardí,
la companyia de
cos present.
Puc ser
vaixell de paper
al viatge del teu mar,
ser el rumb
de les meves il•lusions,
ser les llàgrimes
del meu plorar.
Puc caminar
damunt de les aigües,
NO!
onatge
amb els estels,
ser fràgil
amb l’aire,
ser flama
amb el foc.
Puc ser
ferida i carícia,
terra amb la pluja,
cançó als teus llavis,
el somni del meu somni,
la petjada del camí.
Puc ser
el caliu del fred,
ser amb tu
el que sóc,
els pètals de
la flor del record.
Puc ser la paret
que bressoli la teva ombra,
ser el nen del conte,
el pol•len del teu jardí,
la companyia de
cos present.
Puc ser
vaixell de paper
al viatge del teu mar,
ser el rumb
de les meves il•lusions,
ser les llàgrimes
del meu plorar.
Puc caminar
damunt de les aigües,
NO!
onatge
Comentaris
-
I més puc ser, encara...[Ofensiu]Mena Guiga | 02-07-2012
Puc ser jo mateix/a dins jo mateix i mirar-me a fons i treure tota la llum i estendre-la amb pinces de colors al terrat d'una casa antiga mentre els ulls no dormen, sinó que col·leccionen el moviment d'una fulla, d'una papallona, d'un núvol...i quan s'ha assecat la llum empolsegada la resituo allà on pertoca i sóc un xic més jo, un xic més vulnerable, un xic més el que era un xic menys...i això sí que tampoc mai no s'acaba, quan es comença.
Mena de rotllasos del dos de juliol
Continuaràs amb l'inacabat?
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394703 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com