Cercador

Llista categories

Il·luminada

Un relat de: bluma

En els contes, tot allò que era màgic venia d'una llum, una claror estranya en un bosc fosc. Eren miralls de realitats llunyanes, però ningú les coneixia del tot perquè brillaven massa per poder mantenir-hi la mirada sense aclucar els ulls. Aquestes llums, benèvoles sempre, donaven seguretat i caliu, com la foguera dels dies d'hivern a la llar de foc de casa l'avi. Sempre havia pensat que l'avi era màgic perquè, els dies més freds, tenia el poder de crear-nos un sol. Res més ens escalfava tan com el seu foc. De vegades, confosa per qui debia encendre l'astre que brillava al cel durant el dia, arribava a creure que debia ser mon avi. La seva llum em tranquilitzava.
De nit, quan tornava a casa, tot era glaçat i massa fosc. Em ficava al llit, però no podia adormir-me sense saber que hi hauria un passadís il·luminat que m'esguardaria darrera la porta. Per una escletxa, la meva pròpia lluna, ben a prop i resplendent, em refugiava de tot malefici. Llavors, ressonaven les paraules de la meva àvia: "Estigues ben quieta i no pensis res. Ja veuràs com t'adorms, així". Quan imaginava que no havia de pensar "res" per recuperar el meu son esporuguit, m'empescava, del no res, infinites bombolles de sabó de colors pàlids que volaven a la dansa d'una brisa calmada. Aquest reguitzell d'esferes aromàtiques, aigualides i dèbils m'hipnotitzava. No recordava mai res més enllà d'aquella imatge. La màgia del llum del passadís debia embolcallar-me i vetllava per mi tota la nit, fins que el sol de l'avi era prou alt i càlid per espavilar-me.
Potser enlluernada per l'encís d'aquesta força màgica que m'empenyia a veure-ho tot més positiu, sempre he necessitat claror per esblanqueir el que semblava massa fosc. De fet, potser encara ara busco petites espurnes que, meravelloses o no, enceses per l'avi o no, em recordin tot aquell món de màgia real: era el que jo mateixa m'afigurava.

Comentaris

Afegir comentari

màgia? hi tant[Ofensiu]
anarfent | 23-03-2006 | Valoració: 10
Jo em passo la vida buscant espurnes a on refugiar-me, que em faixin el fet d'indicar-me el camí, que m'il·luminin, si pot ser que em mimin, que....
Si no penso en res i estic quiet, m'adono que dins meu n'hi ha una, d'espurna, petita de no fer-la servir.
Gràcies per un relat que em dona ànim a seguir confiant en la màgia.
ei,ei,woooooooola!!![Ofensiu]
Capdelin | 16-01-2005
què no hi ets? t´has escapat pel passadís secret...? je je je contesta, diguis alguna cosa, bluma!
una pregunta...[Ofensiu]
Capdelin | 14-01-2005
ei... si pot ser... si no vols contestar no passa res!
. el relat és imaginari o real...?
(pregunta tonta... què importa si és o no és real? el que importa és el RELAT! )
Capdelin@hotmail. com
. com ho fas per escriure?... directe, amb correccions acurades... t´inspires en la imaginació o en fets que passen...?
ei...!!![Ofensiu]
Capdelin | 11-01-2005
recorda´t que em deus un ALTRE relat, sispla!!!
ETS UN SOL...[Ofensiu]
Capdelin | 11-01-2005 | Valoració: 10
fet amb espurnes de foc, amb escletxes de llum que il-luminen passadissos secrets, amb rajos secrets de llunes que s´escolen per finestres nocturnes i s´adormen sota coixins de somnis d´infant... el teu avi s´ha reencarnat en la teva llum, en la teva escalfor, en el teu record, en la teva potentíssima imaginació!
m´has deixat... encisat, bocabadat, captivat... és un relat riquíssim, original, ple de misteri mig descobert, una barreja d´infància, adolescència i certa maduresa avantçada al temps... com domines el vocabulari ( selecte i cult )i descrius suaument... entrellaçant espais misteriosos amb melangies i sentiments...
és un relat... que... més que distreure... OMPLE.
Felicitats!... però... et matareeeeé!!!... perquè ara que sóc FAN teu... va i... no hi ha cap més relat!!! va, vinga... IL-LUMINADA!!! torna a estirar-te al llit, en lafoscor... a la penombra de la llum del passadís del teu avi... pensa... imagina... que l´ordinador escriurà sol!
un ptoooÓ... de passadís secret i una abraçada!
PD. la foto... genial... un contrapunt... de baix a dalt... agegantant la teva figura plena d´art i d´imaginació... amb uns colors marronosos i "ocres" que et fan eterna en el temps, mossegamt lleument els llavis... com... pensant-te´n una de grossa!!!
Ets una espurna[Ofensiu]
OhCapità | 11-01-2005 | Valoració: 9
que il·lumina tota sola. Un relat tendre, senzill, de lectura fàcil. Molt entrtingut. He disfrutat llegint. Benvinguda a relats. Esperaré frisós un altre relat teu.