Incomunicació

Un relat de: bluma

No ens mirem als ulls. No entenc els teus gestos. No percebo els teus silencis. I et miro, i intueixo que t'acostes i deus callar, perquè no sento pas que diguis res. I jo no t'ho pregunto ni amb els ulls, ni amb gestos, ni amb silencis.

Ara penso que potser volies dir-me alguna cosa perquè potser jo si que el diria mil coses. I no m'has pogut sentir, ni entendre, ni veure'm cap intenció. I ara penso que voldria explicar-me i se'm ve el silenci que t'ha cridat abans. Deu ser també el teu.

Quan, d'una llambregada, t'he mirat, he vist que no ens diríem res. Hauríem improvisat, i no sabem pas quin és el paper del nostre personatge. He acotat el cap i he enfonsat la mirada. Potser jo mateixa ho he fet possible.

Perdona'm, en cap moment he volgut callar, ni distreure la mirada. Només fugia per no ensopegar amb tu. Com tu, oi?



Per totes les vies d'incomunicació i, en especial, la teva.


Comentaris

  • catxis... [Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-11-2006 | Valoració: 9

    m'havia descuidat de valorar-te

  • Has trobat una manera...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-11-2006

    .. senzilla i tendre d'explicar una incomunicació que també he percebut en algun moment. M'agrada la reflexió que fas al fnal quan demanes disculpes perquè tampoc has sabut arribar on volies.
    M'ha agradat. Et seguiré llegint.
    Una abraçada